Bloc de les mascotes dels tofus

"Los lunes al sol"

2011-03-18T21:48:00.004+01:00

Quan la Mel és al parc no para quieta, es passa el dia jugant amb els seus colegues. Però quan arriba a casa.... aquesta és la seva feina diaria...

Quina vidorra es fot la tia!!!!!

Un any després

2011-02-22T15:06:00.003+01:00

Hem tingut el blog molt abandoonat. Però molt! Tant... que ja ha passat un any des de la darrera entrada. I precisament, un any després, he vist la foto de la Mel amb la cama enguixada.... i ja hi tornem a ser.
No patiu no, la Mel està perfectament, es va recuperar molt bé de la lesió, i fa vida normal. És un terratrèmol incansable!!!!!
Aquest cop qui està amb la pota "ranca" és la mestressa de la Gaïa i l'Eliot, que es va trencar els lligaments esquiant fa 1 mes. Així que de moment ni agility, ni passejades, ni res de res, però mirem el costat positiu... ara l'Esther aturarà una mica el ritme i tindrà temps per anar actualitzant el blog, jejeje!
Esperem explicar-vos noves aventures en breu, de moment us deixem una fotillo del trio calavera, aviat una de la Mel!!!!

Un petit accident :(

2010-02-17T15:06:00.004+01:00

El divendres passat, l'esbojarrada de la Mel va saltar del sofà, i, va tenir "mala pata", mai millor dit, i al caure es va trencar el femur :(

De moment els veterinaris no han volgut operar-la, perquè és molt petitona i els seus ossos encara són fràgils, així que l'han embenat per immovilitzar-la. Ara toca tenir paciència, ja que és difícil mantenir quieta una cadelleta de 3 mesos i mig.

Per sort, tenim un gran exemple de paciència a casa (i no, no em refereixo al meu pare, tot i que també en té mooolta, de paciència). Així que ja veieu com passa les hores aquesta petitona, i qui és l'encarregat d'agauntar-la tota la tarda com si res...

Quan podem, sobretot els caps de setmana, fem que estigui amb la Gaïa i l'Eliot, ja que no pot sortir al carrer, i intentem que vagi mantenint el contacte amb persones i gossos, per procurar-li una bona sociabilització.

Us anirem informant del seu estat.

Us presentem a la Mel

2010-02-04T10:29:00.003+01:00

Aquesta preciositat és una cadelleta de tan sols 3 mesos, que també ha vingut del Bu Bup. Quan la vam veure allà, tan petiteta, no vam poder-nos estar i ens la vam endur en acollida uns dies, perquè recuperés una mica de pes.

I durant l'acollida, la família se'n va enamorar, i finalment els meus pares han decidit adoptar-la!
Així aquesta petiteta, que ara es diu Mel, es queda a la família!

De moment pesa tan sols 2,5 kg, i desconeixem totalment la raça, sembla que no serà massa gran i en algunes coses té aspecte de podenc. S'accepten apostes!

Benvinguda a casa Mel! Aquí no et faltarà de res ;)

Aquest diumenge a Sant Feliu de Guíxols!

2009-10-20T22:33:00.002+02:00

Aquest diumenge 25 d'octubre ens podreu trobar a Sant Feliu de Guíxols col·laborant amb Galgos112!
El club d'agility Girona hi serà present fent una exhibició d'agility, i la Gaïa hi participarà ;)
També es faran desfilades de galgos i podencs, i si tot va bé, l'Eliot també desfilarà (i sinó, com a mínim serà una bona teràpia per acostumar-se a llocs amb molta gent).
Esteu tots convidats a venir!!!!!

Dinar solidari al Bu Bup!

2009-09-21T15:28:00.002+02:00

Ahir vam passar el dia al refugi Bu Bup Parc, on es feia com cada any, el Dinar Solidari, per tal de recollir fons per al refugi, i compartir les instal·lacions amb aquells socis i voluntaris que no poden venir habitualment, però que són rebuts amb els brços oberts, sobretot en un dia tan especial.

La jornada va aplegar més de 150 persones, un munt de gossos (no hi ha recompte perquè els gossos tenien entrada lliure, jiji), un dinar vegetarià boníssim, molts somriure, abraçades, rialles, uns quants banys a la bassa (els gossos, eh!) i sobretot, una jornada d'allò més agradable.

En contrapartida, va haver-hi problemes per fer arribar el menjar a tothom, ja que el dia es va despertar a favor nostre i lluïa un sol radiant, fet que va animar molta gent que no tenia reservada la plaça a venir igualment al dinar. Però no us pensessiu pas, tothom, amb reserva o sense, amb gos o sense, va ser rebut amb la mateixa alegria, i els responsables del refugi anaven de bòlit per estar pendents de tothom. Les responsables del catering, el restaurant el Cau del Llop (a Girona) també van fer tot el possible per contentar a tothom, i us recomano que aneu al seu restaurant, perquè s'hi mejna molt bé, hi ha un ambient molt agradable, i permeten l'entrada de gossos ben educats ;) A més, van realitzar el servei de forma gratuïta per tal que les donacions fossin íntegres per al refugi!

A última hora la pluja ens va sorprendre, però això no va impedir que se celebrés un sorteig en tots els presents d'uns fantàstics regals (entre ells dos massatges que una gran amiga va donar desinteressadament).

Va ser un dia molt especial, llàstima que no tinguem mostres fotogràfiques, però amb dos gossos i tanta gent, ens vam oblidar completament de la càmara ;)

Ens estrenem competint en agility!!!!

2009-09-03T19:48:00.004+02:00

El cap de setmana passat vam aprofitar per anar al riu i relaxar-nos, que la tornada a la feina està essent molt dura ;) No m'enrollatré explicant-vos tota la jornada, ja que podeu seguir el relat del fantàstic dia que vam passar a 3 blogs diferents: als dels arreplegats, al del Marc i en Donald, i al món de Laberintiks, on trobareu un muuunt de fotos!!

El motiu d'aquest dia tan relaxant és el que ens espera aquest cap de setmana! I és que la Gaïa i jo ens estrenem competint en agility, quins nervis!!!! Diumenge hem de ser a La Roca del Vallés ben d'hora, per superar una prova de competència. És una prova on s'avaluarà el comportament del gos dins i fora de la pista, el control del guia sobre el gos (jo preferiria que es parlés de bona comunicació entre gos i guia) i execució dels diferents obstacles. Si superem aquesta prova, ja podrem començar a competir aquesta temporada a UCECA, una de "lligues" que realitzen competicions d'agility. Així que aquesta serà la nostra "estrena oficial"!!!

Però no patiu, que de seguida que acabem la prova posarem rumb a Santa Cristina d'Aro per participar en el Festiguau!!!! Esperem no arribar gaire tard ;)

Festiguau!

2009-09-03T19:28:00.003+02:00

Aquest diumenge 6 de setembre el nostre club d'agility, l'Agility Club Girona, serà present a una festa molt especial dedicada als gossos, que se celebra a Santa Cristina d'Aro. La festa serà al matí, d'11 a 14 hores, i tindrà exhibicions, concursos, agility i sobretot, comptarà amb la presència de Galgos112 i gossos de la gossera per promoure l'adopció i l'estima envers aquests apreciats animalons.

Us animem a tots a gaudir d'aquesta festa!!!!

De vacances!

2009-08-21T20:49:00.004+02:00

Doncs sí, hem estat una setmaneta de vacances, però aquest cop els nostres bitxos no ens han pogut acompanyar :( Hem fet una ruta per alguns pobles i ciutats d'Andalusia, i ens ha servit per desconnectar, menjar moltes tapetes, passar calor, fer cervesetes per passar la calor, fer turisme urbà i de platja, agafar 2 avions i conduir més de 1000 km en cotxe ;)

Però no patiu, que la Gaïa i l'Eliot també s'ho han passat molt bé al Bu Bup, on s'han quedat en residència els dies que hem estat fora ;) Tots dos s'han portat molt bé i quan els vam recollir tots dos feien aquella olor de gos empolsegat tan característica, que confirma que s'han passat el dia corrent, jugant i nedant a la bassa.

I com que fins dilluns no hem de tornar a la feina, hem aprofitat aquests dies per fer coses els 4 junts, com anar a la platja o al riu. L'Eliot ha demostrat ser un gran nedador, i ni les fortes onades del mar a Sant Pere Pescador l'han frenat!!!! Cada cop que ens ficàvem a l'aigua ell s'hi llençava de dret, mentre la Gaïa somicava des de la sorra i es negava a venir.

Però al riu sí que han nedat tots, i s'han refregat per la sorra (i per les nostres tovalloles) unes quantes vegades! Tots dos han gaudit molt a Sadernes, concretament al Pont de Llierca, tot i que la zona estava bastant concorreguda (normal al mes d'agost) i no hem gosat deslligar l'Eliot, no fos cas que sortís disparat muntanya amunt ;)

Ja veieu que no hem parat, i tot i que la setmana vinent ja tornem a la feina, estem molt motivats a continuar treballant amb el rastreig, l'agility i tot allò que se'ns posi per davant, ara que la Gaïa és cada dia més obedient, i ara que l'Eliot comença a mostrar-se tan segur en llocs nous per a ell i plens de gent.

Es nota que estem de vacances?

2009-08-21T20:08:00.005+02:00

Fa molt que no actualitzem el blog, però és que hem tingut un juliol mogudet, i un agost massa relaxat, jejeje!

Tenim un munt de coses per explicar, però anirem per parts ;):

A finals de juliol vam assistir a un seminari impartit per la Pere Saavedra, una gran amant dels animals i experta en un munt de disciplines que es practiquen amb els gossos, com són l'agility, el trickdogging (ensenyar trucs als gossos), dogdancing, frisbee, i un llarg etcètera, però sobretot, té un gran coneixement de la psicologia canina, i tot allò que realitza es basa en l'ensinistrament en positiu. Hauríeu de veure-la en directe practicant amb les seves gosses, amb prou feines se li sent la veu, i en canvi elles saben perfectament què han de fer en tot moment, fins i tot és capaç de jugar amb elles per torns, mentre la resta esperen pacientment estirades a terra.

D'ella hem après moltes coses: com motivar els nostres gossos, com captar les senyals d'estrés per aturar el treball que fem abans de que el gos s'avorreixi o es posi nerviós, ens va introduir al tema del rastreig i com ens pot servir per calmar els gossos, i ens va ensenyar com és d'important que el gos pensi per ell mateix i entengui el que fa i perquè ho fa.

Ara la Gaïa i jo estem motivadíssimes a millorar dins la pista, perquè tenim les eines per fer l'agility més divertit i per entendre'ns millor l'una a l'altra. I amb l'Oskar estem començant a treballar amb el rastreig tant amb la Gaïa com amb l'Eliot, sobretot perquè l'Eliot aprengui a relaxar-se en situacions d'estrés, dedicant-se a buscar premis per terra i distreure la seva atenció d'allò que l'espanta o li crea estrés.

Al seminari també vam conéixer la Mariona, una noia fantàstica que treballa des de fa temps en l'educació canina. La Mariona va tenir molta paciència amb la Gaïa, i em va ajudar quan la Gaïa es mostrava estressada per la presencia d'altres gossos al seminari que no havia vist mai. Queda pendent que ens trobem un dia per coneixer al seu gos Tuti, i perquè conegui al nostre Eliot ;)

Val a dir que el seminari va ser nocturn, i el dia que vam plegar més aviat eren quarts de 4 de la matinada!!!!

Aniversaris!!!!

2009-07-03T21:14:00.004+02:00

Estem d'aniversaris!!!!!

Avui la Gaïa compleix 2 anyets!!!! Felicitats petita meva!!!! Ets la nostra:
berberecho (xoxet petit), nom posat per la Paula
gordi, perquè sempre demanes menjar
cleopatra, perquè sempre duus els ulls pintats
que moooona, segons en Marc (la Gaïa t'estima amb bogeria, Marquitus!)
gaiona o galeta, el nom de quan fas trapelleries
megagaia, el nom que et va posar la Catia
bixito, perquè és com et dic cada cop que fem una pista d'agility
Gràcies per ser tan boja i per cuidar sempre de l'Eliot!

I el diumenge passat va fer 1 any que l'Eliot és amb nosaltres ;) Com que no sabem el dia que va neixer, ho considerem també el seu aniversari, ja que viure amb nosaltres va ser un pas molt important per a ell. Tot i que en realitat el dia que va tornar a néixer va ser molt abans, quan va ser rescatat del pati on malvivia per començar a coneixer la vida de debó, i sentir-se feliç i estimat. Així que celebrem els teus 4 anys, que és l'edat que creiem que tens, els teus 2 anys, que és el temps que fa que vas ser rescatat, i el teu 1r any amb nosaltres. Felicitats petit meu!!!!! Ets el nostre:

Elito o cucurucho, de nou els noms de la Paula
pipas, perquè sempre fiques el nas a les cases, arbustos i tots els forats que trobes interessants
farao, per ser el gos dels faraons i perquè ets el rei del sofà

pooobreeeet, perquè és el que et diu tothom quan et coneix per primera vegada (i el que diem quan poses cara de pena per aconseguir menjar, eh)

terremoto, per quan comences a refregar-te per tot el sofà i a mossegar-nos els braços per jugar

supereliot, nom que et va posar la Catia

conejito, perquè quan jugues al parc corres com un conill fent saltets, o com una llebre quan agafes velocitat

Gràcies per confiar en nosaltres i per ensenyar-nos dia a dia que hem de ser valents, ja que TOTES les pors es poden arribar a superar.

Us estimem bitxitos!!!!!
Us faria un pastís, però em temo que...

Un passet més...

2009-06-16T12:44:00.006+02:00

Diumenge vam anar al Bup Bup Parc, a visitar els nostres estimats amics. El dia va començar tranquil, passejant i raspallant gossos, però no sabíem que acabaria essent un dia ple d'emocions. I és que, aprofitant que l'Eliot està cada dia més espavilat, en Xavi i la Laura ens van proposar de fer una passejada tots junts, acompanyats d'uns quants gossos tranquilets, i provar de dur l'Eliot sense corretja!

I la veritat és que va ser tot un èxit! Jo estava nerviosa com un flam, l'Oskar no estava gens convençut i no volia ni provar-ho, però al final, per sort, tot va sortir bé!!!! Al principi l'Eliot es mantenia molt a prop nostre, com si encara dués la corretja. Llavors ja es va anar emocionant i estava bastant animat, molt encuriosit en tot el que hi havia al seu voltant. En dues situacions es va allunyar un pèl massa de nosaltres, i no responia en cridar-lo, però era més curiositat que altra cosa, ja que en tot moment estava content i amb la cua dreta. A més, la Gaïa no el perdia de vista ni un segon! De fet, l'Eliot estava tant content, que quan vam arribar a la bassa s'hi va ficar de dret i es va començar a refregar per les algues, va quedar cobert de cap a peus, com si fos en un spa, eh!

Al final, vam tornar cap al refugi, tots contents i orgullosos del que havíem fet. I fixeu-vos que per primera vegada dic havíem, i és que aquest cop el repte era més per nosaltres que per l'Eliot, ja que ens va costar molt superar la nostra por a predre'l i donar-li un vot de confiança per deixar-lo anar (no sé quina cara feia jo, però us asseguro que a l'Oskar semblava que li havia de donar un atac de cor, jeje). Ara ja estem més tranquils, i anirem provant de deslligar-lo de tant en tant, de moment només als voltants del Bu Bup, ja que és un lloc molt tranquil i on ell se sent segur, on coneix les olors per tornar si es despistés. No penseu que serà fàcil per nosaltres, encara se m'accelera el cor quan recordo l'excursió de diumenge, però hem de ser valents i confiar en ell, igual que ell s'ha esforçat per confiar en nosaltres i obrir-nos el seu cor. Espero un dia poder dir-vos que podem passejar amb ell pel bosc sense corretja, amb la mateixa calma i confiança que ho fem ara amb la Gaïa.

I si mai ens fallen les forces, estem envoltats d'amics que ens recorden cada dia com ha millorat l'Eliot, com poder seguir ajudant-lo, i com n'és de feliç al nostre costat. Ahir la nostra amiga Marta ens va enviar aquest meravellós escrit, que ens ha emocionat, i que ens donarà ànims quan estiguem tristos. Gràcies Marta, gràcies!

Ei, que hem sortit a la tele!!!!

2009-06-07T20:14:00.003+02:00

Ja fa uns quants dies que al Club d'Agility Girona van venir a fer-nos un reportatge per a la televisió local, TV Girona. Van estar-se ben bé dues horetes al club, van entrevistar alguns guies i van filmar mentre feiem pistes amb els gossos. Finalment, el valent reporter, va atrevir-se a provar de fer una pista amb una de les gosses d'un dels "profes".
La veritat és que tot ens ho vam passar molt bé, tot i la vergonya que fa quan tens la càmara al davant, jejeje! I el reportatge ha quedat molt divertit, sobretot al final, quan el reporter, que pensava que en aquest esport només fa exercici el gos, surt esbufegant de la pista!!!!
Gràcies als arreplegats, que van gravar el reportatge i l'han penjat al youtube, el podreu disfrutar també tots vosaltres fent click aquí.

Esperem que us agradi ;)

Temps de flors

2009-05-16T22:01:00.009+02:00

A Girona, pel mes de maig, fan l'exposició Temps de Flors, on el Barri Vell de la ciutat s'engalana amb flors i plantes de tota mena, amb creacions tradicionals i modernes, totes elles molt boniques i artístiques.

I en l'edició d'aquest any, els nostres estimats amics Marta, Alex i Dark ens han volgut acompanyar per veure la ciutat tan decorada, amb l'afegit que aquest cop s'han pogut quedar 2 dies!!!!!

El dissabte van arribar al migdia, i vam fer un gran tiberi, inclosos els gossos, que es van ben afartar de "xuxes" que la família Dark ens van portar, jejeje! I també ens van dur joguines, l'Elito estava mooolt content ;)

A la tarda, després de fer panxing al sofà, vam anar a classe d'agility, i tota la família Dark ens van acompanyar!!!! (i van fer de pacients cangurs de l'Eliot també). I no només van estar-se allà toooota la classe, sinó que després es van animar a probar alguna coseta amb en Dark. Al principi no ho veien gaire clar, però un cop la Marta es va treure la vergonya, en Dark ens va deixar a tots al·lucinats seguint les indicacions d'en Josep, fent vàries vegades la pasarel·la, la rampa i el tub (fins i tot en forma d'U, és que aquest noiet és un crack!).

Diumenge vam anar a passejar per Girona per veure totes les exposicions de flors. Bé, totes no, perquè hi havia un muuunt de gent.

Però vam passar un matí molt agradable, i ens vam ajuntar amb la Paula i en Tomàs. Després d'un bon dinar a base de "montaditos" i el famós pop a la gallega, que una mica més i ens el mengem amb els postres, vam recollir en Bruc i vam anar tots a passejar pel parc.

I després, cap a casa a reposar el dinar (jo en sé d'un parell que van fer migdiadeta i tot, eh!).

Va ser un cap de setmana genial, com sempre que ens visiten els nostres amics, i en Dark ens va demostrar que és tot un valent, jugant amb la Gaïa, en Bruc i l'Eliot. Quan toca la propera?

Setmana santa

2009-04-26T19:01:00.008+02:00

Per fi han arribat les fotos de setmana santa!

Aquests dies de festa vam aprofitar per fer moltes coses, tantes com el mal temps ens va deixar. Primer vam passar un dies a l'Escala, on vam tenir la primera experiència de l'Eliot i en Bruc amb el mar!!! L'Eliot es va mostrar molt valent i decidit, i no li va importar gens mullar-se ni passar fred, jejeje! En Bruc es va mostrar més prudent, i sembla que tenia una mica de por a les onades, però igualment s'ho va passar molt bé remullant-se les potes i fent forats a la sorra ;)

Després vam anar a fer un toquillo, i els 3 bitxos es van portar com uns campions quedant-se ben tranquils als nostres peus, tot i que el passeig era ple de gent, sobretot de nens amb patins i jugant a pilota.

L'endemà vam fer una petita excursió pel bosc (res, una caminadeta de 3 hores) on els gossos s'ho van passar de conya ensumant com bojos, i on l'Eliot em va ben marejar voltant els arbres i ficant-se enmig dels arbustos ;) Estavem tan entretinguts passejant, que fins i tot ens vam perdre " una mica", jejeje. I és que ens fem grans, i al bosc de la nostra infància, de cop, li havien sortit unes boniques cases al mig que ens van despistar, jajaja! Però després de retrobar el camí, vam tornar ben contents a casa a fer una truiteta amb els espàrrecs que havíem recollirt Els gossos (i nosaltres) estàvem ben rebentats, i sinó mireu el panorama:

El diumenge va ser un mal dia, ja que no parava de ploure i ploure, i vam decidir tornar cap a casa :( i quedar-nos ben calentons al sofà.

Per sort, el dilluns ens van portar el sol cap a les terres gironines, i el dia de la visita de la família Dark va lluir un sol esplèndid!!! Així vam poder conéixer el nostre amic Dark i la seva abu, trobar-nos amb els nostres estimats arreplegats (tot i que només van poder venir els humans), passejar per les gorgues de Canet d'Adri, i guadir d'un bon entrepà a una terrasseta envoltats dels nostres animalons ;) I a més, la família Dark ens van dur un munt de regals: joguines i sucosos premis pels gossos, ous de pagès i cigrons per als humans, mmmm, em penso que haurem de quedar més sovint, jajajaja!

Va ser un dia fantàstic en companyia de molts bons amics, que esperem repetir ben aviat!!!!

SuperEliot i superbabys

2009-04-09T09:52:00.012+02:00

No sé si us he parlat mai dels orígens de l'Eliot. No sabem quan va néixer exactament, ni si va néixer on el van rescatar o bé hi va arribar de més gran (tot fa pensar que va néixer allà). L'Eliot vivia en una casa amb 50 gossos més i no sé quants gats, i quan el van recollir estava molt prim i molt espantat.

La Catia sempre parla de l'Eliot com SuperEliot, per totes les proves que ha superat durant tot aquest temps. Però no tot van ser mals moments, la seva vida allà també guarda bons records. Quan va ser rescatat, l'Eliot es trobava en un racó juntament amb una femella, que ara es diu Cuca, i amb 4 cadells!!!!
Sí si, com ho sentiu, el nostre Eliot és papi. Com diu la meva mare: I semblava tonto... jejeje
La Catia em va explicar que 3 dels cadells van ser adoptats, i viuen feliçment en família. L'altre cadell i la Cuca viuen en acollida junts, a casa d'uns voluntaris molt implicats en el proteccionisme animal.

CUCA i el seus cadells

A que és guapa la xicota de l'Eliot? I no em dieu que els petitons no són una monada.... El de l'esquera té el perfil de l'Eliot al 100%, amb la trufa mirant cap a baix ;)

MELVA

Si us hi fixeu, s'assemblen molt a la Cuca

RONNIE

Però per nosaltres, en Ronnie s'assembla molt a l'Eliot, sobretot en els gestos i en les mirades. Els que coneixeu bé a SuperEliot i us sabeu de sobra les seves poses preferides al sofà, què opineu? Tinc raó o és "amor de mare"?

TERRI

I del que no es pot queixar en Terri és de viure la bona vida, eh! jejeje

Esperem que us hagin agradat les fotillos, així us podeu entretenir aquests dies de Setmana Santa, que marxem de vacances i no ens podrem conectar :( Però a la tornada prometem explicar totes les aventures i penjar moltes fotos!!!

Un somni fet realitat (espero)

2009-03-24T16:23:00.008+01:00

Avui passejava pel blog dels arreplegats buscant una coseta, i m'he trobat amb aquest preciosa entrada que va fer la Montse el dia 29 de juny, just l'endemà de que l'Eliot arribés a casa. Permeteu-me que transcrigui les seves paraules, ja que al llegir-les de nou m'he emocionat moltíssim.

Un somni per fer realitat

Avui he somniat amb l'Eliot. Corria per un prat amb altres gossos, enmig d'un munt de persones, amb el cap alt i la cua dreta. Tenia un posat alegre, se'l veia feliç i a la cara dels seus amos es dibuixava un somriure inesborrable. Un somni carregat de desitjos que ben segur els tofus faran realitat.

L'Eliot ja ha deixat enrera el seu trist passat i ha arribat a la seva nova casa. Us desitgem molta sort família i esperem molt aviat poder compartir el prat del meu somni amb tots vosaltres."

Recordo quan les vaig llegir per primera vegda, en què veia molt lluny el dia en què aquest somni es pogués fer realitat. Doncs avui, puc dir orgullosa que aquest dia ha arribat. L'Eliot corre pel parc amb la cua ben dreta jugant amb la Gaïa i els altres gossos, els diumenges a Canet s'ho passa pipa corrent darrera la pilota i els altres gossos, a casa, és el més feliç del món revolcant-se al sofà amb la Gaïa i l'Oskar, mossegant i jugant com si fos un cadell. Montse, crec que puc dir que el teu somni (o el del Nervi) s'ha fet realitat. No ha sigut de cop, no ha estat fàcil, però de cop, llegint el teu post, me n'he adonat que aquest somni és ja una realitat, i m'he emocionat moltíssim.

Per això vull donar les gràcies a tots els que ens recolzeu a través del blog perquè ens doneu ànims dia a dia, gràcies a tots els que veniu a casa per coneixer l'Eliot i enteneu i respecteu les seves pors perquè sou una gran teràpia per a ell, gràcies a tots els que intenteu acaronar-lo o donarli menjar amb tota la calma possible perquè gràcies a vosaltres l'Eliot confia cada dia més en les persones i, sobretot, gràcies:

A tots els arrossegossos per considerar-lo com un gos més del grup, heu aconseguit que amb vosaltres se senti tan a gust com a casa,

A la Montse per tots els seus consells, llibres d'etologia, experiència compartides, i sobretot pel somriure que se't reflexa a la cara quan veus a l'Eliot feliç,

A en Marc, en Pau i la Paula, uns nens que han respectat les pors de l'Eliot i li han ensenyat a no tenir por a tots els nens.

I sobretot sobretot, gràcies Xavi, Belén i Laura del BU BUP PARC per confiar en nosaltres com a família de l'Eliot, és el regal més gran que ens podíeu haver fet mai. Aquesta foto us la dediquem a vosaltres:

Ens han donat un premi!!!!!

2009-03-24T16:13:00.003+01:00

La nostra amiga Cris ens ha donat aquest fantàstic premi!!! Moltíssimes gràcies!!!

Les regles són donar aquest premi a 15 altres blogs, però se'ns fa tan difícil triar, que el remetem a tots els nostres amics de la bloggosfera animal!!!!!!!!!

Cita a cegues

2009-03-19T21:15:00.002+01:00

Si senyor, dissabte passat tota la família vam tenir una cita a cegues. Amb qui? jiji amb els "papis" d'en Dark!!!!!! La Marta i l'Alex, aprofitant una escapadeta romàntica, ens van venir a visitar el dissabte!!!!
Primer van estar a casa coneixent la Gaïa i l'Eliot, com sempre la Gaïa va fer totes les moneries possibles per cridar l'atenció, sobretot quan va olorar els suculents premis que duia la Marta al bolso, jejeje! I l'Eliot va deixar anar tot el seu encant i se'ls va guanyar deixant-se amanyagar i sobretot agafant-los menjar de les mans! Pobres, van acabar ben babejats entre tots dos. I a sobre la Marta no podia ni fer dues passes seguides, perquè es va ficar l'embolcall dels premis, ja buit, a la butxaca del pantaló, i la Gaïa la perseguia a tot arreu com si fos la seva ombra ;) jiji

Després vam anar a dinar els humans plegats, perquè als gossos pobrets no els volen als restaurants :( i ens ho vam passar genial! La Marta i l'Alex són unes persones maquíssimes, encantadores, molt molt simpàtiques, i com ja sabreu, grans amants de tots els animals. I es veu que ells també devien estar a gust, perquè enlloc de marxar cap a l'hotel es van quedar una estona més a casa, bieeeen! fent molts "mimitos" als nostres bitxos! La pena és que en Dark i en Melito no els van poder acompanyar, i ens hem quedat amb les ganes de coneixer'ls. Per sort, tenim pensat fer-los una visita ben aviat, llàstima que no visquem més a prop tots plegats, podríem anar a passejar tots junts cada cap de setmana!!!!!

Moltes gràcies per venir-nos a veure, ens ha encantat coneixer-us i tenir-vos com a amics, sou la canya!!!!!!

I la Gaïa i l'Eliot diuen que moltes gràcies pels palitos, jiji! Seran golafres aquest parell....

Efectes colaterals de les hormones femenines...

2009-03-03T11:54:00.008+01:00

Imagineu-vos la situació: una femella d'un any i mig, en plena maduresa sexual, entra en zel. Això comporta, entre altres, les típiques petites pèrdues de sang (res que no arregli una fregona), les típiques ensumades efusives de tots els mascles que es troba al seu pas, siguin grans, petits, joves o vells, els típics canvis d'humor amb altres gossos, ja sigui per marcar-los quan molesten, ja sigui per burxar-los perquè l'ensumin, el típic engrandiment de les parts més nobles per atreure als mascles... En fi, situacions d'allò més normals que tots els que teniu o heu tingut femelles entendreu perfectament.

Doncs a aquesta situació afegiu-hi que la femella té molta energia (gairebé podríem dir que és hiperactiva), i que no pot córrer deslligada pel parc, davant el perill que suposaria trobar-se amb un mascle sense castrar, per tant, va sobrada d'energia acumulada que no pot cremar.

A més a més, sumeu-hi que conviu amb un mascle. Un mascle que ja ha estat amb femelles i que ja sap perfectament com aconseguir el que vol i com convéncer les femella.

Mmm, complicat, no? Però resulta que el mascle està castrat. Bufff! pensareu tots, sort que està esterilitzat, així no hem de patir per embarassos no desitjats. Doncs creieu-me, si hi ha alguna cosa pitjor que retenir un mascle i una femella per evitar un embaràs no desitjat, és tenir-los junts sense poder fer absolutament res!!!!

El mascle ho intenta una vegada i una altra, la femella, jove i inexperta, no acaba de posar-hi bé, així que el mascle, per més que ho intenta, no aconsegueix arribar a muntar-la, i la femella, en ple zel, no para de buscar el mascle perquè la munti.

El resultat de tot això és la situació que estem vivint a casa des de fa 3 setmanes:
- l'Eliot, un mascle sortit que no para de buscar la Gaïa per muntar-la,
- la Gaïa, una femella sortida que, cansada de tants intents gens fructífers, prova a canviar les tornes i munta ella a l'Eliot (aviam si és que funciona al revés i jo no ho sabia)
- i en definitva, un Eliot i una Gaïa exaltats, sortits, esbufegant i buscant-se tot el dia (i tota la nit) l'un a l'altre! Serà amor?

Definitvament, quan passi aquest zel, esterilitzarem a la Gaïa.... :(

La intel·ligència canina

2009-02-08T21:56:00.003+01:00

Que els gossos són molt intel·ligents ja ho sabíem, però crec que nosaltres havíem subestimat a la Gaïa. Ja ens ho diu sempre la mar que tenim una gossa amb molt de patencial...

Bé, doncs ahir vam descobrir fins a quin punt arriba la seva intel·ligència. Us poso en antecedents: mentre nosaltres sopem, la Gaïa i l'Eliot esperen pacientment al seu lloc, i no solen demanar menjar. Quan acabem, desparem taula i llavors els posem de sopar. Però últimament, quan acabem de sopar, ens quedem una estona xerrant abans de desparar la taula, i la Gaïa comença a somicar demanant menjar.

I ara hem descobert que si simulem estar menjant, ella deixa de somicar i espera pacientment el seu torn! jeje, és molt espavilada aquesta noieta, de seguida que deixa de sentir el soroll dels coberts contra el plat, ja sap que hem acabat i ja comença a demanar! Ara ja sabem el truc, si volem tenir una sobretaula tranquil·la, hem d'anar movent els coberts pel plat, i així no somica! Ai, aquests animalons que se les saben totes... la nostra pregunta és, quan temps trigarà a descobrir que ja hem acabat i estem fent un paperet?
Us mantindrem informats ;)

Nou diumenge a Canet

2009-01-28T23:33:00.010+01:00

Aquest mes de gener només hem pogut anar a un parell de trobades agilitistes a Canet, i és que hem anat de bòlit, sobretot per culpa de la feina. Sort que la Dolors ens fa uns bons massatges a l'Oskar i a mi, jeje!

Però tot i això, hem disfrutat moltíssim d'aquests dies, i sinó veieu quines fotos tan divertides han penjat en Nervi al blog dels arreplegats i l'Anabel al blog dels arrossegossos ;)

Pel que fa als tofus, la Gaïa bàsicament ha cremat molta energia, i hem tingut la sort de la nostra primera grabació d'una pista d'agility! Tot i que no va ser una de les nostres millors pistes (culpa meva, em queda molt per aprendre com a guia) ens ha fet moltíssima il·lusió veure'ns en acció. Aquí podeu veure el video, s'accepten crítiques de tot tipus ;)

En Bruc va fer per primera vegada alguns obstacles d'agility: veieu-lo saltant ben content,

o passant pel tub, (per això la Mar i jo estem ficades dins el tub al blog dels arreplegats)

I l'Eliot va passar pel tub també!!! El primer dia amb el tub ben arronsat i l'Oskar i jo un a cada banda, i el segon dia ja el va fer tot sol, completament obert i col·locat en forma d'U, per tant, no es veia la sortida!

I, sense que la resta se m'enfadin, perquè tots ho fan de conya, vull destacar la concentració de la Nika aquests últims dies, que està millorant moltíssim gràcies a l'esforç de l'Anna,

i l'alegria d'en Rayito, que cada dia disfruta més a la pista.

Al final, com sempre, vam rematar el dia fent un bon dinar,

que n'hi havia alguns que tenien molta gana, oi Marc?

Ara, jo en sé de 3 que es van enfadar perquè no els volíem donar pollastre, i estaven disposats a marxar tant si com no,

però al final els vam convéncer convidant-los a aprofitar les hores de llum de la tarda per continuar fent agility! I l'arribada d'en Dogui també hi va tenir molt a veure!

Gràcies a tots per llegir les nostres aventures, prometem actualitzar el blog més sovint ;)

Primer contacte amb la neu

2009-01-05T03:13:00.006+01:00

Els gossos de la casa no havien estat mai a la neu, així que aprofitant que feiem de cangurs d'en Bruc, el primer dia de l'any vam decidir estrenar-nos en això tan blanc i fred que en diuen neu.

I des del primer moment els 3 bitxos es van mostrar encantats de trepitjar la neu!

Tots 3 van córrer com bojos, i fins i tot l'Eliot corria amb la cua ben alta!

Fins i tot es van atrevir a ficar les potetes dins el riu, uns més que altres, es clar, jiji

Va ser un dia molt divertit per tots, que de ben segur repetirem aviat!

Agility sota la pluja

2008-12-16T10:24:00.015+01:00

Aquest diumenge vam repetir matinal a Cant d'Adri, amb tota la colla de gossos i humans, i amb un bon esmorzar que va portar l'Anna, ja que era el seu aniversari (de nou Moltes felicitats guapíssima!!!!!!).

Però el temps no ens va acompanyar massa, i es va passar tot el matí plovisquejant. Per sort, vam poder estar al pabelló, protegits del fred i de la pluja, i anavem aprofitant els moments en què afluixava per sortir a entrenar, jejeje!

L'Eliot va córrer deslligat pel pabelló,

i ens vigilava de prop quan la Gaïa i jo sortíem a pista.

I mentrestant, a dins, uns s'anaven posant les botes, jeje (bé, jo també vaig fer-me un fart de magdalenes, jiji),

entre en Kaos i en Donald va sorgir una nova amistat,

i els nois van aprofitar per fer un partidet de futbol, jeje.

Al final el temps ens va donar un petit respir, i vam poder sortir tots plegats a fora i fins i tot fer alguna foto! Hem descobert que tenim gossos voladors, jeje

Nika

Shyla

Kira

Ausa

Kaos

Negrito

Jaco

Donald

Nervi

Gaïa (fixeu-vos amb l'hamburguesa voladora)

Duna

Chiki, congelat pobret!

Tot i el mal temps, va ser un matí fantàstic, però a aquestes alçades, en teníeu algun dubte de que seria així? jejeje Si és que no en tenim prou amb dos dies per setmana, tenim mono d'agility i cada cop en volem més!

Nova jornada agilistista!

2008-12-08T20:17:00.027+01:00

Dilluns al matí ens vam tornar a reunir a Canet d'Adri per practicar l'agility! Aquest cop érem molts més, i vam passar un matí molt agradable i molt entretingut: jo vaig perdre les claus del cotxe, que després de fer buscar a tothom per tota la pista i els voltants, vaig recordar que eren dins el bolso!!!

La Gaïa va practicar l'eslalom,

però en Rayito i l'Eliot no van poder avançar gaire,

ja que ens vam trobar amb una allau d'espectadors, que sortien d'un restaurant proper. Mireu, mireu...

Va ser, de nou, matí perfecte, fins i tot fent intercanvis entre gos i guia! Aquí us deixo unes quantes imatges (poquetes, eh!) perquè veieu què bé ens ho vam passar:

L'equip de pista en plena feina

Anna i Jaco

Joan i Duna

Miquel i Ausa

Montse i Negrito

Marc i Donald

Marc i Jaco

Marc i Kira (la doble d'en Donald, jeje)

Montse i Donald

Mar i Shyla

Mar i Jaco

Ceci i Kaos

David i Nala

Anabel i Rayo

Guillem i Kira

Guillem i Jaco

Cesar i Litzy

Esther i Gaïa

I els nostres fidels acompanyants:

Pau

Paula

Mercè una de les autores de les precioses fotos, que estava tan ocupada amb la càmara que la pobre no surt a gairebé cap foto ;)

Anabel, l'altra fotògrafa oficial, sempre amb la càmara a punt:

Guillem

Ceci

I també el nostre seguidor número 1, l'alcalde i el seu Nin!

Apa que us queixareu!!!! Si voleu veure més fotos, busqueu-me pel facebook, jajaja!

Més videos de l'Eliot

2008-12-05T00:13:00.003+01:00

Feia dies que volia penjar uns videos de l'Eliot, que vam grabar quan vam estar de vacances per reformilles a casa (bufff, ja fa un mes d'això), i per fi ha arribat el gran dia!!!!

Però no us feu il·lusions, no me n'he sortit a l'hora d'editar els videos, per un problema de codecs (misteris de la informàtica, jeje). Jo volia fer un mega muntatge agafant els trossets en què l'Eliot feia més coses o es veia millor, però al final he hagut de penjar els videos tal qual, ni tan sols tenen música :( Per això us demano disculpes per la qualitat, i paciència per veure'ls sencers. Encara que no siguin perfectes, estan grabats amb tot l'amor del món. Això sí, us recomano veure'ls en alta qualitat (abaix a la dreta).

Aquí podeu veure l'Eliot corrent per casa, i saltant pel sofà, jajaja

En aquests 2 videos el podreu veure corrent a l'aire lliure, lligat però remenant la cua content i feliç. Corrent amb mi, i corrent amb l'Oskar.

En aquest altre video el veureu jugant amb l'Oskar, tot i que la Gaïa també s'anima i es fica pel mig, jiji!

I aquí els podreu veure a tots 3 desfent el llit, si és que qualsevol lloc els va bé per fer de les seves, jejeje!

Esperi que us hagin agradat ;)

Un matí agilitista!

2008-12-02T14:20:00.017+01:00

Diumenge al matí, una colla de bons amics, provinents de diferents indrets de la província, ens vam reunir a Canet d'Adri per passar un matí la MAR de divertit! Vam carregar el cotxe amb diferents obstacles d'agility (alguns molt professionals, altres més "xapusseros" i alguns fets a mà que de tant ben fets, semblaven comprats) i amb els nostres gossos, i ens vam reunir a un prat enorme lluny del trànsit rodat.

Allà els nostres gossos van poder córrer feliços deslligats, mentre nosaltres muntàvem una pisteta improvitzada. Però no su penseu, anàvem molt ben preparats, duíem esmorzar i tot: crosanets, magadelenes, galetes, sucs, etc... penseu que algun previsor va dur patates i refrescos, comptant que la trobada s'allargaria ben bé fins al migdia. I així va ser, tot un matí complet fent l'esport que més ens agrada, disfrutant de veure els nostres gossos córrer lliurement (bé, menys l'Eliot, que havia d'anar lligat perquè no fugís), rient i passant-ho bé amb els nostres amics.

I aquest relax i bon ambient que es respirava va servir per moltes coses:

Tornar a veure la Mar en acció, amb les seves gosses Kira i Shyla, totes 3 tan fantàstiques com sempre...

Veure com en Rayito feia mitja pista sense problemes d'escapisme...

En Marc va practicar el quadrat (és un nou obstacle que substitueix a la roda, jeje)

En Jaco va estar molt atent durant tota la pista, sense apropar-se al "públic"

La Duna va fer el quiet per començar la pista sense cap problema

La Gaïa va practicar els salts de més alçada

La Montse va practicar l'eslalom amb en Negrito, 100% concentrat

En David va fer unes pistes rapidíssimes amb la Nala

I ens va visitar l'alcalde del poble, amb el seu gos Nin, i ens van fer una demostració espectacular!

I fins i tot vam tenir temps de canviar una roda punxada del cotxe! Sort d'en David

I l'Eliot va fer el seu primer salt!!!! Tot i que no hi ha foto perquè s'espanta de la càmara, pobret ;)

I com que la trobada era per diversió més que per cap altra cosa, ens hem atrevit a fer uns KO (curses agilitistes, jeje) entre nosaltres! Hem intentat equilibrar les coses, però com veureu....

Marc-Donald contra Guillem-Kira
Potser pensareu que un adult contra un nen juga amb avantatge, però us puc assegurar que qui tenia avantatge és en Marc, que està fet un crack de l'agility, i competia contra en Guillem, qui normalment no surt a pista, sinó que s'encarrega més de la part tècnica i dels suport moral. Sort que la Kira és una super gossa com en Donald, i va córrer com un llamp.

Montse-Negrito contra David-Nala, qui podrà més, l'energia de la joventut o l'experiència dels anys? Ara em fotran bronca tots dos per haver-me ficat amb la seva edat, jajajaja!

Pau-Nervi contra Marc-Donald, clar desventatge d'en Pau, que no practica l'agility de forma habitual, i d'en Nervi, un gosset panxut i vellet (com em senti em fotrà una queixalada).

Esther-Gaïa contra Joan-Duna. Una patosa com jo amb una Gaïa, que no està gens malament, contra una border collie super ràpida conduïda per un crack com en Joan. Cal que us ho expliqui? jejeje

Però el millor de tot és que ens ho vam passar molt bé, i els gossos feien una cara de felicitat!
L'experiència ha estat tan bona, que entre caminades i matins agilististes, ja tenim planificats tots els diumenges, jejeje! Ara només toca esperar que el temps ens acompanyi...

L'anècdota del dia

2008-11-27T13:30:00.004+01:00

Ara feia dies que no escrivia, perquè estic intentant fer un super video de l'Eliot, però el món de la informàtica és un gran univers, i m'està donant molts més problemes dels previstos, així que de moment haureu d'esperar.

A canvi, us ofereixo l'última anècdota del dia dels bitxos de casa: les patates, jejeje!

Com bé sabem, els nostres "nens" ens sorprenen contínuament menjant coses atípiques, que no diríem mai que un gos es menjaria de tan bon grat. Doncs bé, la Gaïa i l'Eliot s'han tornat fans de les patates. Però no pas de les patates bullides, o de les patates xips, no no, de les patates crues, de les que es compren al mercat o al supermercat, amb pell i sense rentar!

Quan l'Oskar va arribar ahir a casa de treballar, es va trobar amb un escampall de patates, mitges patates, i trossets de patates per tota la cuina! Els senyors s'havien dedicat a buidar la cistella de les patates, jugar amb elles, rossegar-les, i finalment, menjar-se-les. Imagineu-vos el panorama!

Quan m'ho va dir jo vaig esclatar a riure, tot i que l'Oskar, que havia tingut la feina de recollir-ho, no reia gaire, no ;)

Hasta siempre, Oki

2008-11-21T17:31:00.010+01:00

Aquest matí, al obrir el correu, m'he trobat amb una notícia que m'ha fet un nus a l'estómac, i m'ha omplert de llàgrimes els ulls. Una de les responsables del Bu Bup, la Laura, ha perdut el seu estimat company de jocs, l'Oki, un preciós i enorme gos de tan sols 13 mesos.

No és just que la mort arribi a un gos tan jove, tan sa i tan feliç com era ell, però els accidents són una cosa que no podem controlar. Així que dimecres, l'Oki va creuar la carretera de cop, sense mirar i sense que la Laura tingués temps d'aturar-lo, i un camió que passava a gran velocitat el va atropellar. Va perdre la vida a l'instant, no va tenir temps de sentir cap dolor. La Laura no va poder fer res per salvar-li la vida.

Encara recordo com jugaven ell i la Gaïa la setmana passada, quan vam estar al Bu Bup, la seva mirada alegre, com posava el seu cap sobre la nostra falda demanant manyagues, els seus petons humits a les nostres mans. No t'oblidarem mai, Oki, sempre tindràs un racó al nostre cor, i sabem que des d'allà on siguis, cuidaràs de la Laura i dels teus amics, que tant t'estimen i et troben a faltar. Aquest és un homenatge per tu, Oki, i per la teva "mami" la Laura. Ànim Laura, els teus amics estem al teu costat!

Mini vacances

2008-11-15T12:28:00.004+01:00

Aquesta setmana l'Oskar i jo hem tingut uns dies de vacances, i hem aprofitat per fer 4 cosetes per casa: tapar els forats que la Gaïa va fer de cadell, pintar el rebedor, organitzar el balcó, netejar, etc.

Però tot i l'enrenou, hem tingut un parell de dies per descansar. Dimarts vam dur la Gaïa i l'Eliot al Bu Bup, que han fet de "cangurs" un parell de dies, i vam anar a visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes, un lloc preciós amb unes vistes magnífiques!

A la tarda vam anar cap l'hotel, un lloc encantandor al poblet de Garriguella, on vam poder relaxar-nos, sobretot gràcies al jacuzzi, jejeje! L'hotel es diu la Plaça, i és un lloc ideal per passar uns dies romàntics, i tenen un servei excel·lent! (No, no tenim comissió, jiji)

L'endemà volíem anar a visitar Cadaqués, però el mal temps ens va fer renunciar, i finalment vam acabar passant la tarda al Bu Bup, on la Gaïa i l'Eliot estaven tan feliços jugant que ni tan sols ens van veure arribar! Van ser dos dies fantàstics de relax que ens han servit per carregar les piles. Però com diuen "todo lo bueno se acaba" i dilluns toca tornada a la feina :(
Sort que aviat serà Nadal i podrem tornar a reposar una miqueta...

Anada i tornada

2008-11-04T09:38:00.004+01:00

Ja s'han acabat les Fires de Girona :(
Han estat unes Fires passades per aigua, i hi ha moltes coses que no hem pogut fer, però tot i així les Fires sempre són motiu d'alegria.

Però uns se'n van, i altres tornen. I és que la bona notícia és que demà comencem de nou amb l'agility!!!! En tenim moltes ganes, tantes, que poden més que el fred, com diu la Sílvia, de la Brisa.
Així que a partir de demà tornen els anoracs i guants, aquell fred que se't fica als ossos, i aquelles ganes de córrer i saltar dels nostres gossos, que semblen no notar el fred sota el seu tupid abric de pèl (bé, alguns no el tenen tan tupid i si que el noten, jeje). Però sobretot, torna aquella satisfacció d'un obstacle o pista ben feta, i la dutxa calentona al tornar a casa, sabent que el teu gos dormirà plàcidament tota la nit després de fer el seu esport preferit, l'agility.

Tan de bo un dia pugui dur a l'Eliot a fer agility, si el veiessiu com salta per casa....

Esther

Per cert, pels qui sigueu de facebook, en Miquel ha creat el grup del Club Agility Girona! Passeu a fer-hi una visiteta, jeje!

Cangurs!

2008-10-28T19:32:00.005+01:00

Aquest cap de setmana els "papis" han fet de cangurs del "cosinet" Bruc.

L'hem tingut a casa de divendres a dissabte, i ha sigut molt divertit!!!! Hem jugat a mossegar-nos, estirar del nus, perseguir-nos, saltar sobre el llit i el sofà, etc i fins i tot l'Eliot ha jugat amb en Bruc a mossegar-se, jeje!

Sort que els "papis" són petitets i tenen un llit enooorme, perquè hem dormit tots 5 al llit, jajajaja! En Bruc s'ha portat molt bé, però no va poder venir amb nosaltres a la caminada de diumenge a Sils, perquè la "mami" no es veia amb cor de dur-nos a tots 3!!!!!

Espero que tornis a venir aviat a casa, "cosinet" Insbruck!!!!

Llepadetes!!!!!

Gaïa

Caminada a Sils

2008-10-27T08:34:00.009+01:00

Ahir vam fer una altra de les nostres caminades. El que passa és que entre les explicacions de la Montse i les mofes d'en Marc als seus blogs, crec que ja està tot dit. O sigui que si voleu saber com va anar, haureu de llegir els seus blogs. Au, ara m'he enfadat!

Que no home, que és broma!!!! Però no em vaig pas oblidar de canviar l'hora, el que passa és que no volia fer tard, i vaig voler arribar una hora abans per assegurar-me, jejeje (no cola, oi?)

Però igualment hir va ser un dia fantàstic! Vam anar a la X Marxa Popular de Sils, tot i que nosaltres, més que marxa, el que fem és passejar, però ens ho passem tan bé! I els gossos també!

Si veiessiu la cara de la gent quan creuàvem la meta!!!! Gairebé hi havia més gossos que persones, jajajaja! Alguns fins i tot feien conya: 'Va, que darrera venen els de la colla dels gats, jejeje!' En Marc i en Donald van ser els primers de la colla amb diferència, amb un sprint final espectacular!

A més, va ser l'estrena de l'Eliot, era la primera vegada que venia a una caminada popular, i la prova va ser tot un èxit! Al principi es va espantar una mica d'en David i l'Anabel (era la primera vegada que els veia), però va anar caminant tota l'estona amb el grup, sempre a prop de la Gaïa, i fins i tot es va deixar acaronar per en Pau un parell de vegades! Al final, el camí fins a la meta, el va fer caminant davant meu, entre la Nala, en David, en Rayo i l'Anabel, jejejeje! Les bones vibracions de la colla van fer que es sentís molt segur, i així ho va demostrar en la prova de foc, quan els corredors van passar pel nostre costat a tota velocitat. Se'ls mirava de reüll, i procurava fer-los lloc anant cap al marge, però va continuar caminant sense problemes, i fins i tot treia el nas per olorar-los quan ja havien passat ;)

Pel que fa a la caminada, vam trigar 2 hores i 2 minuts, bé, en Marc i en Donald van fer just 2 hores (Marc, tu duies el cronòmetre, ho dic bé, oi?), per nosaltres tot un rècord, ja que les primeres caminades trigàvem molt més. Això sí, nosaltres ben cansats i famolencs, però en Marc i en Pau van arribar frescos com una rosa!

Però no us penseu, tot i no arribar els primers, vam tenir el nostre premi igualment, eh! Un mega entrepà de butifarra acompanyat de phoskitos (quins records, oi Oskar meu?), en una gespa que convidava a fer-hi una migdiada! L'Anabel, la super fotògrafa, em va enganxar en ple mastegot d'entrepà, i com que la Montse igualment ja ha penjat la foto al seu blog..... jejeje

Però els altres també menjàven, eh! Mireu en Marc i en David...

També ens van donar una medalla molt xula. Quan vam tornar a casa la Gaïa, l'Eliot i jo li vam ensenyar la medalla a l'Oskar (la Gaïa va entrar a casa amb la medalla penjada al coll, jiji!) I quan l'Oskar la va veure em va dir: 'Tan ràpid heu anat? No m'ho puc creure!' No li dieu a ningú, però la medalla la donaven només per participar, jajaja!

El cansanci compensa les bones estones que passem tots junts, i com els gossos fan exercici al nostre costat, amb la complicitat de saber que els guardarem un tallet de butifarra, jeje! No em digueu que no val la pena, veient la cara de satisfacció que fa la Montse (o serà per la butifarra?)

El millor de tot és que a partir d'ara l'Eliot vindrà a totes les caminades, ja que ha demostrat ser un valent. A més, fer exercici li va molt bé, ahir després de dormir durant unes 4 hores, es va despertar molt actiu i content, i es va posar a jugar com un boig amb en Bruc. Però això ja serà una altra entrada...

Retrobament al Bu Bup

2008-10-19T13:57:00.015+02:00

Entre compromisos familiars i l'esquena de l'Oskar, ha passat un mes des de l'última visita al Bu Bup! Però ahir per fi hi vam poder anar, i tot i que va ser un matí passat per aigua, ens ho vam passar d'allò més bé.

La nostra sorpresa va ser trobar-nos allà amb la Fada, molt recuperada de les ferides que es va fer durant els seus dies de fugida, i amb els seus amos, l'Eva i en David, una parella fantàstica que es desviu per la Fada, i que van passar un mal tràngol de 4 dies buscant-la desesperadament per les Deveses de Salt.

Ara la Fada no es separa d'ells ni un moment, i està preciosa i enooorme, s'ha estirat moltíssim, i sinó mireu-la al costat d'en Kaiser!

L'Eliot es va sentir molt a gust en tot moment, va entrar remenant la cua i va jugar amb la Menta i en Kaiser, i va estar també jugant al pati amb tots els seus companys, i amb alguns de nous que han arribat després de que ell marxés. Es va moure per allà igual que per casa, (això inclou el sofà) i de fet, el Bu Bup és també casa seva i ho serà sempre.

També vam poder celebrar l'adopció d'en Melós

d'en Brus

d'en Sugus

d'en Fito (que ara fa agility al club, jeje) que aquí podeu veure amb la Pluja rosegant un pal

i de la Malock

L'Eva i en David van estar passejant l'Erna, que encara té molta por a les persones,

La Sílvia i en Dogui també hi eren, i en Dogui també va acabar ben xop! Mireu, mireu...

El millor de tot va ser veure el cadellets! Aquestes 4 preciositats van arribar l'últim dia que nosaltres vam estar al Bu Bup. Els van trobar en una caixa, juntament amb 4 germans més que per desgràcia ja havien mort. Algun innombrable els va deixar a ple sol en un marge del camí. Van arribar molt deshidratats i famolencs, i es temia que no se'n surtissin, perquè tenien només uns 20 dies. Vam estar ajudant a la Belén amb les primeres cures, i fins i tot la Bego se'n va endur 2 (els negres) uns dies casa per cuidar d'ells, i la Belén va dormir uns dies al refugi per cuidar-los les 24 hores. Però tot l'esforç ha servit per alguna cosa, i aquí els podeu veure, preciosos, enormes, juganers, desitjant trobar una família que els estimi de debó. Oi que són macus?

Un altre video de l'Eliot

2008-10-13T16:07:00.006+02:00

Aquest video és del mateix dia, però molt més curtet. Fixeu-vos sobretot al principi i al final del video, i veureu com remena la cua!

Prometem grabar-ne un altre ben aviat ;)

Un video de l'Eliot

2008-10-13T13:56:00.002+02:00

Aquí teniu un video de l'Eliot al Bu Bup, perquè veieu que content està quan hi va (fixeu-vos que duu les orelles ben dretes i remena la cua). I Això que aquest video és de l'estiu, jiji!

Esperem que us agradi

Tal com havíem promès...

2008-10-06T15:32:00.003+02:00

Tal com havíem promès, aquí teniu dues fotos de la preciosa Blanca, la primera l'endemà d'haver nascut, i la segona ja amb 4 dies i per fi a casa!

Oi que és preciosa? Si sembla bona nena i tot, jejeje
Bé, la seva mare diu que sí, que és molt bona nena, però què ha de dir, després de 18 hores de part tota la resta deuen ser tonteries, jajaja!

Felicitats de nou als papis i a la petita!!!!!

Felicitats agilitistes!

2008-10-04T21:10:00.010+02:00

Els tofus volem felicitar la nostra gran amiga Montse, la mestressa d'en Nervi, pel seu gran debut en una pista "professional" d'agility amb el seu estimat Negrito.

Avui era la primera vegada que feien una pista de competició, en aquest cas una pista de jumping (on apareixen aquells obstacles que no tenen zones de contacte, és a dir tots, excepte empalissada, passarel·la i balancí), i els ha anat molt bé! En Negrito ha fet una pista perfecta, sense cap falta i sense cap refusada d'obstacle. La prova d'avui era molt important perquè et permet aconseguir punts per poder entrar en la categoria inicial (starter) i començar a competir.

I ho han fet tan bé, que s'han animat a fer una segona pista, tot i que aquest cop els nervis de la mestressa, que venia mentalitzada per sortir una vegada davant el públic, però no dues, s'han notat més, i en Negrito ha fet una falta. Però en tots dos casos han demostrat una complicitat fantàstica a la pista, i una gran concentració, malgrat les nombroses distraccions que hi havi al seu voltant.

Així que finalment, han aconseguit un punt i de ben segur que aconseguiran els 3 necessaris per poder començar a competir. El millor de tot és que tots dos practiquen agility com a diversió, i mai s'ho havien proposat amb intenció de competir. Però del duet Montse-Negrito s'entén tan bé que poden plantejar-se competir si ho volen. Això demostra, una vegada més, que els arreplegats són gossos amb molta capacitat de superació, i que poden ser tan bons agilitistes com qualsevol altre. De fet, aquesta és la filosifia de l'agility, que qualsevol gos pot practicar-lo ;) I quan saps motivar un gos, i dedicar-li el teu temps i la teva paciència, aquest et respon donant el millor d'ell mateix. I això és el que ha fet en Negrito, donar el millor d'ell mateix i demostrar que qualsevol gos pot fer una pista perfecta!

Així que només queda dir-vos: Enhorabona Negrito i Montse!!!! Esteu fets uns cracks ;)

També volem felicitar a l'equip format per l'Anna i en Jaco, un border collie també arreplegat, que ja competeix de fa temps, i que avui ha lliutat per aconseguir punts i pujar de categoria. I ho han fet molt bé també! Cal dir que era la primera prova de la temporada, i un escalfament, però ha sortit prou bé! Tot i que al final es Jaco s'ha distret una mica, en general ha fet unes pistes fantàstiques, i l'Anna ha demostrat una vegada com sap motivar-lo i animar-lo ràpidament per recuperar la concentració.

Enhorabona Jaco i Anna, segur que arribareu molt lluny!!!!

Per acabar, dir-vos a tots 4 que els vostres amics hem passat una estona molt agradable veient-vos competir, i que hem passat els mateixos nervis (o més) que si ho haguéssim fet nosaltres, però que tot l'esforç que feu val la pena, i es nota a la pista. Seguiu així!!!!

Esther

P.D: Aquí teniu els videos:

El d'en Negrito i la Montse en la seva primera pista.

El d'en Jaco i l'Anna fent una pista fantàstica!

La Blanca ja és aquííííí !!!!!!!

2008-10-03T12:24:00.004+02:00

Ahir, a les 23:39 de la nit, rebia un sms de la Pati dient que la Blanca ja era aquí, després de 18 hores de part. Tot i que segons la seva mare, han valgut la pena! Gairebé tot el part va ser natural, ja que li van posar l'epidural però en el moment definitu del part l'efecte ja havia passat feia estona. Per sort, totes dues estan molt bé, una mica cansades, però felices, igual que el seu pare ;) Ara toca deixar-los descansar, però ben aviat esperem penjar una foto de la Blanca ja a casa seva.

Enhorabona papis!!!!!! Estem molt contents per vosaltres i per la vostra petita, segur que sereu molt molt feliços!

Petons família!

Esther

P.D: He guanyat la porra! Que ens hi jugàvem? Un sopar? Un pernil? jijiji

Caminada a Canet d'Adri

2008-10-01T15:47:00.013+02:00

Ja fa 4 dies que vam fer la caminada popular de Canet d'Adri amb tota la colla dels ... (encara no hem decidit el nom, quan el tinguem us el diré), i encara no hem dit res de com va anar ni hem penjat cap foto. Aix, quin estrés de vida, jejeje. Per sort, alguns segur que haureu seguit l'aventura a través del blog d'en Nervi, que pobret no va poder venir perquè era una caminada massa llarga (10 km).

I amb camins massa complicats que creuaven per rierols on s'hagués embrutat la panxona (shhh, això no era del tot cert, hi havia una fusta per passar)

El que la Montse ha tingut el detall de no explicar és que tota la colla es van d'esperar gairebé 30 minuts a la marmota de l'Esther, que va fer tard perquè s'havia adormit, (bé, perquè va sortir i se'n va anar a dormir a les 4 del matí) i tenia una cara de son que no s'aguantava. També ha tingut el detall de no mencionar que vam batre el nostre propi rècord de temps, però per més, no pas per menys. No donaré detalls, però la intenció era reduir el temps 15 minuts i justament vam augmentar-lo 15 minuts, snif snif, ens pesa el cul. Bé, els pesa el cul als humans, nosaltres els gossos volíem anar més ràpid, i sinó mireu la Nica només començar:

Tot i que tenim una bona excusa per trigar més del normal: el paisatge era tan bonic que no ens vam poder estar de fer unes quantes fotos,

i ens anàvem aturant amb tot el que ens cridava l'atenció,

sobretot els nens...

...i el que no són tan nens, eh Guillem!

A més, amb tants gossos i humans, sempre acabàvem ben embolicats!

Bé, en realitat tot són excuses, perquè vam fer una bona caminada i si no vam superar el temps que ens havíem fixat va ser perquè no vam voler. Això sí, vam acabar ben cansats igualment.

I amb una gana....

Però ens ho vam passar tan bé que ja tenim pensada la propera, i l'altra, i l'altra.... Bufff, em sembla que hauré de fer entrenar la mestressa, que li pesa el cul. Fixeu-vos que sempre va la última, grrrr i jo que volia anar a davant.

Però tot i així, espero que continuem fent aquestes caminades molt de temps, així podré anar veient el meu estimat Jaco, que em té ben enamorada, amb aquesta caiguda d'ulls que té, aiiiix

Fins a la propera,

Gaïa

El Antimeme

2008-09-28T21:34:00.003+02:00

Nuestro amigo Dark y su hermano Melito nos han pasado este antimeme, en el que debemos contar 3 cosas que nos gusten mucho. Ahí vamos:

GAÏA:
- Como reciente descubrimiento, os diremos que le encantan los juguetitos que pitan. Lo descubrimos en plena clase de agility, y ahora su "hamburguesa" que pita es su juguete favorito (y a Eliot parece que también le hace gracia)
- Le gusta mucho morder palos, piñas, todo lo que encuentra en la calle, y jugar a perseguirse con otros perros.
- Cuando viene gente a casa, o se encuentra con alguien por la calle, siempre va corriendo a saludar, aunque no todo el mundo sabe apreciar sus lametones y sus saltos de alegría, jejeje.

ELIOT:
- Le encanta estar en el sofá, des de ahí lo tiene todo controlado, y a la vez se puede ir echando una siestecita.
- Le gusta mucho el paté, y los cheetos, jejeje
- Adora que les rasques la espalda, la cabeza, las orejas... todo!

BRUC:
- Le gusta mucho subirse encima de Eliot en el sofá, y lamerle toda la cara, las orejas, etc. El pobre Eliot no sabe como quitarselo de encima.
- Adora jugar con Gaïa y con Mona, es un terremoto que nunca para!
- Le encanta quedarse dormido enroscado entre tus pies, o a tu lado, siempre busca dormir cerca de ti.

MONA:
- Le encanta jugar al escondite y darte sustos desde detrás del sofá.
- Le gusta mucho asomarse a la ventana, se pasa horas mirando a través de ella.
- Siempre está jugando con su ratoncito de juguete, es su favorito.

Ahora le pasamos el antimeme a
Ulises, para que se estrene en esto de los juegos

Aviat naixerà la Blanca!

2008-09-23T00:24:00.011+02:00

Dissabte vam anar a Piera, a ca la Pati i en Javi, que ben aviat seran

papis! Estan molt feliços amb la propera arribada de la Blanca, i han muntat una habitació preciosa i gens convencional, blanca i vermella, molt original. Ja tenen cotxet, maxicosi, moisès i tots els "trastos" que comporta l'arribada d'un bebè, que per desgràcia s'han d'anar renovant tot sovint perquè creixen tan ràpid!

No us puc ensenyar cap foto perquè en el moment d'utilitzar-la, la maleïda càmara es va quedar sense bateria, grrr!

Però perquè us en feu una idea, la panxona de la Pati ara mateix és una cosa així com la de la foto.

De totes les cosetes que ja tenien per la Blanca, la que més em va cridar l'atenció és un nou tipus de banyera, que sembla un cub on desar-hi joguines, i on el bebè sembla com si surés, o millor dit, com si encara fos a la panxona de la mare. Aquí podeu veure una imatge que he tret d'internet (grrr, però quina ràbia de càmara!).

No ho trobeu molt curiós? La nostra completa ignorància en assumptes maternals va fer que ens quedéssim bocabadats. Potser hauríem d'aplicar-ho al adults, seria una barreja entre dutxa i banyera, i segur que estalviem aigua. Ho patentem?

Enhorabona als futurs (immediats) papis, i s'obren apostes sobre la data de naixement:
Previsió del metge: 30 de setembre
Previsió del papi: 9 octubre (aniversari de casament dels papis, jeje)
Previsió de la Mir: 14 d'octubre (ella és fora del 2 al 16 i la vol veure de ben petita, jiji)
Previsió meva: 2 d'octubre (motiu? cap, simplement un pressentiment)

Quién da más?

Esther

Hem començat les classes!

2008-09-22T23:53:00.003+02:00

Dimecres passat vam començar de nou les classes d'agility, després de tot l'estiu de "descans". La mestressa i jo en teníem moltes ganes, i ara que ja estem amb els grans, hem vist quant ens queda per aprendre. Bé, jo ja ho faig bé, és la meva mestressa que no em sap indicar cap on haig d'anar. Va arribar un punt que em vaig asseure i em vaig negar a continuar: jo ja ho feia bé, i feia estona que feia el que em demanaven, per tant volia el meu premi!!!!

Què s'han pensat aquests humans, que tenim telepatia?

Val a dir, que ara que les classes són d'1 hora i 30 minuts, em va costar una mica més aguantar la concentració, perquè ja tenia la panxona plena de premis. Però llavors van treure una pilota d'aquelles que sonen, i em van entrar unes ganes de jugar-hi! Això sí, cap a les 9, al final de la classe, jo ja volia tornar a casa amb el papi i el meu germanet, i sobretot volia el sopar, i vaig decidir que ja en tenia prou de saltets, jeje.

Per sort, quan estàvem arribant a casa ens vam trobar amb ells al parc, i l'Eliot ens va rebre amb uns salts i uns remenaments de cua que no li havíem vist mai al carrer, només a casa. I amb l'emoció, vaig començar a jugar-hi, però és clar, tinc un germà una mica ranci, perquè de seguida s'espanta i no vol jugar. Vam acabar de fer la passejadeta tots 4 junts, i després del sopar vaig dormir tota la nit com una marmota, estava petada! Però la mestressa encara més, aviam quan es comença a notar el gimnàs, eh!

Gaïa

Tenim un nou blog!!!!

2008-09-17T16:30:00.004+02:00

Ens ha arribat la notícia de que una germana d'en Bruc, que va ser adoptada a Saragossa, que és d'on prové en Bruc, va ser retornada fa només uns dies. Aquesta gosseta, de nom Darsy, va ser adoptada amb 3 mesos, igual que en Bruc, i ara amb 6 mesos ha estat retornada.
Per aquest motiu, i davant l'allau de casos dels últims dies, juntament amb la nostra gran amiga Montse i els seus arreplegats, hem decidit crear un nou blog, on exposarem tots els casos de gossos en adopció que ens arribin, així com aquells casos de gossos perduts o trobats, per donar-los la màxima difusió possible. També aprofitarem per anar difonent cada setmana un cas dels que es troben al Bu Bup, de manera que podreu anar coneixent la història de cadascun dels que són allà d'una manera més personal.

Esperem que us agradi el nou blog: PTA (Perduts, Trobats y en Adopció)

No tot són males notícies

2008-09-16T09:23:00.004+02:00

Aquest dijous de la diada vam estar de nou al Bu Bup. Va ser un dia molt mogudet, amb moltes visites i un munt de feina per la Belén, ja que van arribar 4 cadellets de només 20 dies, trobats dins una capsa de cartró, junt amb altres germans seus que no van sobreviure l'espera de ser trobats. Per sort, sembla que els cadellets tiren endavant, gràcies a la gran feina que fan al refugi, i a l'ajuda dels voluntaris que fan de casa d'acollida o de mamis donant bibes i netejant els petitons.
Però no tot són males notícies, és clar! No us havíem dit que fa poc va arribar al refugi un gosset que podria ser perfectament del blog dels tofus, ja que de nom li van posar Tofu:

Doncs aquest "petitó" de només 6 mesos han tingut la gran sort de trobar una família que l'estima, el cuida i li dóna tot l'amor del món. I a sobre és doblement afortunat, ja que disposarà d'un gran jardí on córrer amb la seva "germana" Lila, la gosseta que ja tenien l'Ariadna i el seu company. Aquest noiet tan espavilat ja s'està adaptant a la seva nova casa, no es separa dels seus amos ni un moment, i ja comença a obeir ordres com seu, quiet o vine. La seva mami, l'Ariadna, m'ha fet arribar aquestes dues fotos tan boniques del Tofu a casa seva, on se'l veu molt feliç i relaxat, senyal que s'està adaptant perfectament.

Enhorabona al Tofu i a la seva família, segur que sereu molt feliços ;)

Visita familiar

2008-09-02T20:49:00.002+02:00

El sábado estuvimos en Maçanet de la Selva, con mi família, y pudimos estar con Ruth, nuestra sobrina de tan sólo 2 años y medio. Es un bicho que no para quieto, le encanta el agua, y aquí la podeis ver subida en mi moto:

Es una preciosidad de niña, y pudimos disfrutar de ella y de toda la família toda la tarde.
Un besazo de tus titos, Ruth

Ens han donat un premi!!!!

2008-09-02T19:58:00.003+02:00

El nostre amic Dark ens ha donat un super premi al nostre blog

Volíem agrair-li el seu reconeixement, i alhora transmetre aquest premi a altres blogs amics que creiem que també s'ho mereixen, pel seu gran amor als animals:

La família de la Nana i la Brownie
La mare de la Vivi
Els papis d'en Pirata
La família d'en Gordi i la Peludeta
I amb molt especial menció als papis de la petita Fiona, una gosseta que sempre serà al nostre cor.

També hi ha una amiga molt especial a qui ens agradaria donar el premi, però sen's han avançat, tot i que ella sap que per nosaltres sempre serà la Dog Lover numero 1, ella i tota la seva família ;)

Moltes gràcies a tots

Els tofus

Tornada triomfal!

2008-08-29T12:26:00.010+02:00

Com us comentava a l'anterior entrada, hem tingut el blog bastant abandonat aquest mes d'agost. Una gran amiga meva, molt especial per a mi, m'ha fet veure que no ens hem de deixar portar per la ganduleria, i que som nosaltres qui hem d'agafar el ritme de les nostres vides. Per això, he decidit fer una tornada triomfal (tard, però triomfal, jejeje) amb 2 entrades noves! jejejeje I amb unes novetats molt especials sobre l'evolució dels nostres animalons.

Us posarem al dia: la Gaïa ja fa 3 setmanes que està en zel, i la Mona va entrar en zel fa una setmana. En Bruc, amb només 6 mesos, ja vol fer coses d'adults (XX) amb la Gaïa, però encara és massa jove, massa inexpert, i massa baixet (tot i que tot té solució en aquesta vida, no l'infravalorem que qualsevol dia ens sorprèn). I l'Eliot, que està esterilitzat des de fa un any, també ha intentat fer certes "marraneries" (per si de cas hi ha nens llegint-ho) amb la Gaïa. Però el fet de no aconseguir consumar el seu amor, malgrat la Gaïa estaria encantada, enlloc de baixar-li la moral ha servit per pujar-li més. Això de tenir una femella predisposada el deu fer sentir el rei del món, encara que només sigui de portes cap en fora, i que a casa la Gaïa s'hagi de conformar amb els fracassos de l'Eliot i els voluntariosos però fallits intents d'en Bruc.

Què ens representa això als seus soferts amos? Doncs trobar algun que altre pixum de l'Eliot a casa per marcar, sentir els miols desconsolats de la Mona, que res no aconsegueix calmar (rascar-li el llom just a sobre la cua només sorgeix efecte uns pocs minuts), estirades de la Gaïa amb tots els macles que va trobant en els seus passejos, i llargues passejades de la Pauli per calmar les "ànsies" d'en Bruc, sobretot abans de les trobades amb la Gaïa.
Així que ja veieu que estem ben distrets.

Com a nota molt positiva, la ràpida evolució de l'Eliot. Ja tolera molt bé la presència "d'estranys" (aquells que no viuen cada dia amb ell, però que ens visiten amb freqüència) al sofà, s'està estirat al seu costat, i es relaxa prou com per adormir-se i olorar-los les mans o agafar-los menjar. Pel carrer, la seva actitud ha millorat molt, ja va tot el camí fins al parc remenant la cua i fent saltirons, i quan es creua amb gent pel carrer, si no fan coses estranyes com córrer, cridar o saltar, els passa pel costat com si res, amb la cua dreta, i fins i tot gira el cap per olorar-los, un cop ja han passat, és clar. A casa, ja demana per sortir al carrer, comença a obeir ordres com vine, seu, quiet, sofà (aquesta és la ordre que més li agrada, jajaja), i a sopar! Quan marxem a treballar ja se'n va cap al seu lloc sense dir res, o quan és l'hora de sopar els humans, baixa del sofà sense que li hagis de dir.

Aprofitant que la seva actitud va començar a millorar durant les vacances, vam explorar nous llocs de passeig. Primer a la devesa, acompanyats de la Suka, la Pauli, una amiga, l'Anita, que encara no coneixia l'Eliot, i en Bruc, i va estar-s'hi molt relaxat, fent pipi en algun arbre i tot!
Després vam anar al parc del migdia, bastant més concorregut que la Devesa, sobretot de gent gran i nens, els dos grups més temuts per l'Eliot. Aquest cop ens van acompanyar la Montse, els seus fills en Marc i en Pau, i els seus 3 arreplegats, en Nervi, en Donald i en Negrito. I la meva sorpresa va ser quan l'Eliot es va deixar passejar per la Montse com si res! No va estar tan actiu com a la Devesa perquè hi havia més aglomeració, és clar, però va passar a prop de la gent sense patir cap atac de pànic. En alguns moments es va endur algun ensurt, però en general va estar molt relaxat, sinó no ens hi hauríem quedat dues hores, jejeje. I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, us en deixo unes quantes:

Ah! i perquè veieu que això del zel és veritat, aquí teniu a la Gaïa en busca d'un mascle (us havia dit que és creuada de raça caçadora? jaja):

Bé, prometem no trigar tant a tornar a escriure, esperem que amb aquests "rollos" compensem el temps perdut, ni que sigui una miqueta ;)

Petons, llepadetes i ronronejos per tots!!!!!

Els tofus

Ja hem tornat!!!!

2008-08-28T22:21:00.015+02:00

Doncs si, ja tornem a ser aquí. Demano disculpes per l'abandonament total d'aquest blog durant el mes d'agost, i dels blogs dels amics, que tampoc hem visitat gaire aquests dies. Alguns haureu notat que aquesta setmana hem començat a posar-nos les piles, jeje.

Per compensar-ho, hem fet no una, sinó 2 entrades noves, ueee!!!!

Aquesta, la primera, va dedicada a aquells estimats amics que aquests dies han demanat ajuda per a algun cas concret i que les vacances (o la vagància) no ens han permès complir-ho. En primer lloc vull parlar de la Gemma i en Rafa, que ens demanen la difusió de 2 casos molt concrets:

Aquests són INCA i LORCA, i es van perdre al juliol, tot i que a nosaltres ens ha arribat a mitjans d'agost. La seva mestressa la Montse està desesperada. Ajudem-la a fer-ne difusió per trobar els seus gossets!!!

US BUSQUEM DESESPERADAMENT!!!

EL 19-07-2008 US VAU PERDRE A LA SERRA DE LLAERS I NO SABEM ON SOU. US ESTEM ESPERANT MOLT

IMPACIENTS A CASA. SI NO TROBEU EL CAMÍ SEGUR QUE ALGÚ ENS PODRÀ TRUCAR I US ANIREM A BUSCAR.

NO OBLIDEU NI UN SEGON QUE US ENYOREM I QUE US ESTIMEM MOLTÍSSIM INCA I LORCA!!!

També volem difondre el cas d'en Petit, el gosset de 6 mesos que la Gemma i en Rafa van trobar a Figueres la nit del 2 d'agost, del qual ha estat impossible trobar-ne els "amos", de manera que el tenen acollit a casa seva fins que aparegui una bona família per a ell. La Gemma i en Rafa no se'l poden quedar perquè ja tenen dos gossets, en Gordi i la Peludeta, i encara gràcies que estan cuidant d'ell tot aquest temps. Sabeu algú que vulgui adoptar en Petit? Aquí podeu veure que "macu" que és:

També voldria ajudar als amos de dues gosses que comprateixen moltes coses, totes dues són femelles, de raça labrador, del mateix color negre, i tenen el mateix nom (FOSCA), i totes dues s'han perdut a la província de Girona.

La primera en perdre's va ser la Fosca d'en Daniel; va ser el 25 de juny a Palamós, als camps de darrera de l'Intermarché. Té 3 anys, és de color negre amb taques blanques a potes, cua, pit i morro. Està esterilitzada i porta xip. Si algú la veu que truqui si us plau a en Daniel al 658 49 87 01. Aquí teniu dues fotos de la Fosca d'en Daniel:

La segona va ser la Fosca de la Judit, perduda a Rupià el 4 d'agost. Té 9 anys, és de mida petita i molt juganera. Portava un collar de color ataronjat. Porta el xip i es troba en zel. Si us plau si la veieu truqueu a la Judit al 679 49 32 61. Aquesta és la Fosca de la Judit:

Ja veieu que he fet els deures, eh! Apa, que després vindrà la segona entrada ;)

Petonets i llepadetes per tots!

Un altre diumenge al Bu Bup!

2008-08-05T20:43:00.015+02:00

Aquest diumenge vam estar amb els nostres amics del Bu Bup Park, i va ser un dia molt agradable. Vam estar fent unes fotos a alguns dels gossos quan corrien pel pati, bé, als que es van deixar, jejeje! Uns amb la calor estaven a sota els bancs, i altres són tan moguts que ni la calor els atura! Aquí teniu dues fotos d'en Brus (una intentant menjar-se la camàra de fotos i l'altre quan vam aconseguir entretenir-lo una estona per poder fer-li la foto, jiji)

També vam estar amb la Pluja, que està molt més relaxada i sembla que confia un xic més en nosaltres. Ah! I en Fito està enoorme, creix per dies. Aquí el podeu veure jugant al costat de la Pluja:

Aquest és en Sugus, un dels més nous:

I en Lobo, un altre dels nouvinguts a la "manada" del Bu Bup:

I per si no n'hi havia prou, van arribar dos cadellets, en Ringo i en Lenon, dues preciositats com dues gotes d'aigua, és impossible diferenciar-los si no estan junts. Aquí en teniu un d'ells en braços d'en Xavi, però no em feu dir quin dels dos és, jejeje:

Ara és l'època de més abandonaments, com heu pogut veure a les anteriors entrades, en què amics nostres de la blogosfera canina, gent normal que simplement estima els animals però que no treballa a cap protectora, ha trobat un animaló abandonat i no ha dubtat a acollir-lo fins trobar el seu amo, o, en cas que això no passi, trobar-li uns bons adoptants que li puguin donar el que els seus primers amos no li van saber donar. Si esteu pensant en augmentar la família amb un animaló, si us plau, no aneu a comprar-lo, adopteu un dels milers de gossos que esperen que algú com vosaltres els doni la felicitat que tant desitgen. Estareu salvant 2 gossos, el que adopteu, i el que podrà ocupar la seva plaça a una protectora i no haurà d'estar patint al carrer o en mans d'algun innombrable. Reflexioneu-hi, tot i que els qui llegiu això segurament ja ho teniu clar ;)

Más perros perdidos

2008-08-04T11:22:00.006+02:00

Por desgracia ahora es la época del año con mayor número de abandonos de animales de compañía, pero antes de ponernos en lo peor, siempre hay que descartar el abandono. Quizá el perro se ha perdido durante un paseo, o se ha escapado saltando la valla del jardín. Por eso os dejo dos casos de perros encontrados este fin de semana, por si alguien conoce a sus dueños:

Pastor alemán encontrado en Sant Gregori (Girona) la tarde del 3 de agosto:

Datos de contacto en el blog de nuestro amigo Pirata: diari d'una adopció

Mestizo encontrado en Figueres (Girona) la noche del 2 de agosto:

Datos de contacto en el blog de Gordi, Princi i Peludeta

NEULA: trobada a Girona

2008-08-02T13:53:00.003+02:00

Al blog dels nostre amics Garrotxins, la Gordi, la Princi i la Peludeta hem vist que han trobat una gosseta a un càmping de Girona. Pel que sembla es diu Neula, o això posava al seu collar. Us deixem la foto per si sabeu d'algú que l'hagi perduda.

Moltes gràcies.

KIRY YA HA SIDO ADOPTADO

2008-07-30T10:20:00.007+02:00

KIRY YA TIENE UNA NUEVA FAMÍLIA!!!!

Vivirá en una casa con jardín, con la compañía de una hembra de su misma raza, y con dos niños que le darán mucho juego!!!

Aquellos que sean unos enamorados de los Golden retrevier y dispongan de un hueco en casa para uno más, están de suerte. Os presento a Kiry, un Golden Retrevier precioso:

Kiry tiene 5 años, lleva con su familia des de que era un cachorrito, pero ahora se ven en la difícil situación de buscarle una nueva família, porque lo más importante para ellos es la felicidad de Kiry.
Kiry es un perro muy obediente, además de agilitysta, y tiene un carácter muy bueno, tanto con las personas como con los perros (es muy sumiso). Es muy cariñoso y juguetón, pero a pesar de tener 5 años, aún es nervioso y activo, casi como un cachorro. Os dejo algunas fotos para que veais lo precioso que es:

Si alguien está interesado en adoptarlo o sabe de alguien que pueda estarlo, dejad un comentario o mandad un e-mail, y os pasaremos los datos de sus dueños para que hableis con ellos. Muchas gracias a tod@s

Siempre en nuestro corazón

2008-07-29T08:55:00.002+02:00

El sábado nos dejó una amiga, nuestra Fiona, una grandullona bonachona, que tenía la mirada triste, por haber pasado 8 años de su vida sin conocer nada más que una cadena al cuello. Su suerte cambió gracias a Cris y Carlos, que le dieron un hogar, amor, cariño, dulzura... en fin, todo aquello que Fiona no había podido conocer.

Ahora se ha ido, pero lo ha hecho sabiendo lo que es ser feliz, sabiendo que habrá alguien que pensará en ella y la echará de menos, sabiendo lo que significa ser querida. Gracias a Cris y Carlos por todo lo que le habeis dado, Fiona os recordará siempre, le habeis dado felicidad hasta sus ultimos días. Gracias, gracias, gracias, y sobretodo no lloreis por ella, alegraos de que haya podido estar junto a vosotros todo este tiempo.

Respondiendo al quirk (por fin!)

2008-07-23T13:45:00.009+02:00

Por fin voy a responder al quirk que nuestro amigo Dark nos mandó, y que el pobre lleva días esperando a que responda (te lo debía Dark querido). Por cierto, he buscado la palabra quirk, y si mi traductor no miente, significa capricho. Así pues, para responder al capricho de nuestro amigo, hay que:

1. Poner el enlace del blog que nos invitó (hecho!)
2. Escribir las reglas del quirk (estoy en ello, jeje)
3. Contar 6 cosas extrañas sobre nosotros (ahora vienen)
4. Invitar a otros al quirk, poniendo sus enlaces (ver al final)
5. Dejarles a los invitados un comentario en su blog, para que sepan de la invitación (cada uno lo verá en su blog ;)

Así pues, rarezas de:

GAÏA:
1. Bebe de cualquier parte: charcos, río, mar!, cloacas!, etc MENOS del cubo de agua que hay en el club de agility. Será que la porquería no le da asco pero las babas de sus compañeros sí! Y dentro de esto incluyo que también intenta beber de los grifos de la ducha, bañera y bidet!
2. Le encanta tumbarse y revolcarse donde otros han hecho sus cositas, o en el barro, la muy gua.... grrr
3. Es cazadora nata, ya sea de pájaros de todo tipo (nunca llega a atraparlos, sólo los asusta) como de bichos y mosquitos (a estos sí que los atrapa). En clase de agility de repente se para y empieza a dar saltos al aire como loca, jo! es que allí hay muchos mosquitos ;)
4. Cuando estamos todos tumbados en el sofá, por muy dormida que esté, si mueves los pies, y sin querer, la tocas, da un salto abajo del sofá, y es que no soporta que la toques con los pies! Eso sí, si vas con chanclas o descalza te lame los pies hasta dejarlos bien limpitos.
5. Siempre que se le cuela algún juguete debajo del sofá, se pone a llorar para que se lo saques, pero en cuanto se lo das, lo primero que hace es volverlo a colar. Y de nuevo llora para que se lo se saques. Es su manera de llamar la atención.
6. Como te vea sin camiseta o te asome el ombligito por debajo de ella, va directa hacia él y empieza a lamerlo, metiendo toda su lengua! Las cosquillas están aseguradas, y la babas también, puag!

ELIOT:
1. Creo que es el único perro del mundo al que no le gusta el queso! O por lo menos los que ha probado hasta ahora no se los ha querido comer.
2. Si hay alguien mirando es incapaz de comer. Sus miedos aún están latentes, y necesita su intimidad. Comprensible, no?
3. Le encanta pararse a hacer sus cosillas en medio de la calle o de los pasos de peatones, así que hay que cruzar a toda marcha y aun así hay veces que se para de todas formas. Es un poco exhibicionista el chaval, que le vamos a hacer ;)
4. Es el inventor de la perfecta cara de poker. Cuando hacemos algo con él, sea ponerle la correa, cortarle las uñas, cepillarlo, incluso darle un mimo, pone cara de poker, haciendo como que no va con él, a ver si se libra de lo que le vayas a hacer, jejeje
5. A veces hace pis sin levantar la pata, como las hembras. Hasta cierto punto es normal, porque aún tiene algo de miedo en la calle, pero lo que ya no es tan normal es su falta de puntería. Cuando hace pis de esta manera, se moja las patas, y como estés cerca, te moja a ti también. O será que tiene demasiada puntería....
6. Le gusta tanto estar en el sofá, que no se movería por nada del mundo, y cuando intentas hacerle bajar, adopta la posición de perro estatua, a ver si cuela. Es la posición también llamada esfinge con nariz, jajajaja

MONA:
1. Le gusta hacerse pis sobre la ropa limpia. Así que mucho cuidado con dejar un jersey recién lavadito encima de la cama, porque se dormirá encima y es muy probable que acabe dejando algun regalito, para que vayas bien perfumado (los gustos olfactivos de los gatitos son tan distintos a los nuestros...)
2. Tiene un poquito de complejo de perro, porque da besitos igual que los perros, jejejeje
3. Si la llamas, te ignora completamente, pero como no le hagas caso, no deja de saltar de un lado a otro hasta llamar tu atención.
4. Le gusta esconderse tras el sofá y dar sustitos a sus invitados, apareciendo de la nada sobre aquel que esté sentado.
Invito a su mami y a su papi a añadir las rarezas que falten, que nunca se animan a escribir en el blog ;)

BRUC:
1. Tiene el don de ir donde no le llaman. Es decir, si lo llama Pauli, se va con Suka, si lo llama Suka, se irá con Toni, etc
2. De mayor creo que quiere ser dentista perruno, porque a todos los perros que ve les hace una limpieza bucal a fondo, jejeje. Les limpia hasta en el paladar ;)
3. Su juguete favorito son los dedos los pies y las largas melenas, no puede resitirse a morderlos!!!
4. Va de independiente, y en el parque suele ir a la suya, cuando lo llamas retrasa todo lo posible su vuelta... pero en cuanto ve un perro grande corre a refugiarse a los pies de Pauli. Si es que aún es un cachorrillo!

Invito también a su mami a completarlo ;)

Bueno, ya sólo queda invitar a responder este quirk a unos amigos, se lo paso a...:
Montse i els seus arreplegats (aunque creo que ha recibido también invitación de Dark, aún no he visto respuesta, así que ya sabes Nervi, ponte a escribir, jiji)
Nana's family, para que cuente las rarezas de Nana, Brownie y Cleo.
Diari de Pirata, por si adoptar un perro ciego no fuera suficiente rareza, sus aventuras nos sorprenden cada dia más.
Me gustaría también invitar a Gordi, Princi i Peludeta, pero como su mami está muy liada, no sé si podrán responder, si no podeis lo entenderemos ;)

Espero que os guste nuestro quirk, os dejo que voy a poner unos comentarios en sus blogs para que sepan que están invitados!!!

Esther

Més sobre l'Eliot

2008-07-15T08:31:00.004+02:00

Ja fa més de dues setmanes que l'Eliot és a casa, i encara no us hem explicat pràcticament res de la seva vida diària. La veritat és que s'està adaptant molt bé a la casa i a nosaltres. El segon dia ja va menjar el seu pinso (això sí, barrejat amb patè, jeje) i encara no s'ha fet mai ni un pipi a casa (cosa que no podem dir de la Gaïa). Hem aconseguit que baixi tot sol del sofà per anar a dormir o per sortir al carrer, i ja baixa tot sol l'escales fins al carrer, però encara s'espanta molt si ens trobem algun veí per l'escala, o si trobem molta gent de camí al parc. De totes maneres procura no moure's del sofà per res del món, i quan el fem baixar per sopar nosaltres, com no estiguis atent, en un segon treu tota la velocitat que normalment no deixa veure i puja d'un salt al sofà. I a sobre quan li dius que no, que ha de baixar, et mira com fent-se el tonto, com si la cosa no anés per ell, jajaja.

Quan arribem a casa ja mou la cua, i et frega les cames amb la pota per donar-te la benvinguda, i et fa petons. No sabem si és alegria de veure'ns o alegria de treure's a la Gaïa de sobre, que ens sembla que el té una mica agobiat de tant voler jugar amb ell, pobret! També hem aconseguit que mengi de la nostra mà, però no qualsevol cosa, no, ha de ser patè, o pernil (sigui dolç o salat) o un trosset de carn. La resta diu que t'ho mengis tu, excepte els "ganxitos", que no se'ls menja però els llepa. Segur que deu pensar que els humans mengem coses molt estranyes!

Al carrer encara té molta por de la gent, però no s'ha arribat a bloquejar, és capaç d'arribar caminant fins al parc, això sí, sempre esquivant a la gent, jeje. Al passeig de matí, com que no hi ha ningú al carrer (estem parlant de les 6:30, quina soooon) remena la cua i va amb el cap ben alt. En la resta de passejos, reserva els remenaments de cua per quan arribem al parc. Tothom quan el veu pregunta, s'interessa per ell, i alguns fins i tot amb molta paciència i suavitat s'hi han pogut acostar i fer-li una petita manyaga, tot i que encara s'espanta molt fàcilment.

Quan es van coneixer amb en Bruc, aquest se li tirava a sobre per jugar, i tot i que a l'Eliot no li feia massa gràcia, ho acceptava resignat, pensant en què segurament en Fito del Bu Bup era molt més bèstia o pesat (en Fito en fa 2 com el Bruc, jejeje). Finalment, en Bruc va entendre que l'Eliot passava d'ell i es va posar a jugar i córrer amb la Gaïa, com fan sempre.

Aviat penjarem més fotos, aviam si aconseguim fotografiar-lo al carrer, passejant, o al Bu Bup, jugant i corrent pel pati (és que totes les fotos que tenim són monotema, ell i la Gaïa al sofà, jiji) així no se us faran tan aborrides ;)

Petonets i llepadetes per tots!!!!

Esther, Oskar, Eliot i Gaïa

Casos especials

2008-07-10T17:15:00.003+02:00

Hi ha molts animalons que han estat abandonats, altres que es troben a gosseres i protectores esperant trobar una nova llar, altres lligats tot el dia o patint coses pitjors, i tots, TOTS per igual tenen dret a una segona oportunitat, a una vida millor. Però sempre hi ha casos especials que et criden més l'atenció, que et fan sentir que aquell gos és especial.

Us presento un cas que m'ha fet arribar la Montse (d'ara endavant bruixota honorífica del club de les bruixes, jeje) que no us deixarà freds ni molt menys. Es tracta d'una noia de Girona que té una malaltia terminal, i que malgrat la seva situació, la seva preocupació més gran és trobar una bona llar per al seu canitx de 8 anys, ja que ella no podrà cuidar-lo. No penseu que és un gran exemple de valentia? Només us demano que ho feu córrer, o que si sabeu d'algú que hi pugui estar interessat ens ho feu saber, a veure si tenim sort i el petitó troba una bona casa, on sigui feliç per molt de temps.

Als qui ens agraden als animals, voldríem quedar-nos tots els animalons desfavorits que ens anem trobant pel camí, però hem d'escollir, i sigui pel que sigui, ens decidim per un o altre. La nostra amiga Laura, la mama de la Vivi diu que en realitat són ells qui ens escullen a nosaltres. Si és així, la Gaïa, l'Eliot, la Mona i en Bruc ens han triat, ens han escollit a nosaltres per donar-nos el seu amor i compartir la seva vida amb nosaltres, i això ens fa sentir molt orgullosos. Qui sap a qui escollirà el petit canitx per donar-li el seu amor? Potser seràs tu? Un amic teu? Un familiar teu? Qui sap, però segur que aquesta persona se sentirà tan orgullosa com ens sentim nosaltres de ser el seu "escollit".

Boctrobada!!!

2008-07-08T20:23:00.006+02:00

Amb l'emoció de l'arribada de l'Eliot, (del qual penjarem més fotos quan li perdi la por a la camàra i es deixi fotografiar a un lloc que no sigui el sofà, jeje) no vaig pensar a explicar-vos que el diumenge 29 vam tenir un dinar amb la colla dels bocs (pels qui no ho sabeu, cada colla té el seu nom, ja les anireu coneixent totes). Els bocs són les amigues de la carrera d'ambientals de Girona, amb els respectius marits-xicots. Procurem anar-nos veient i mantenim el contacte per e-mail, i ens anem trobant una vegada a cada ciutat (Vic-Piera-Olot-Sils-Esplugues-Girona). Aquesta és la foto de la última trobada:

D'esquerra a dreta tenim la Nata, en Miquel, en Nuga, l'Eli, la Pati, la Mir, jo ;), en Javi (el futur papi) i en Ger.

Les darreres trobades són encara més emocionants, perquè hem anat veient com creix la panxeta de la Pati, que aquí podeu veure competint amb la de l'Oskar, jajajaja:

S'ha de dir que la de l'Oskar era forçada, eh! Tot i que la cerveseta i el tiberi que ens acavàbem de fotre hi deuen tenir alguna cosa veure. Enhorabona als futurs papis per la preciosa nena que segur que tindran!!!!

Esther

Nova imatge

2008-07-04T08:29:00.004+02:00

L'arribada de l'Eliot ha suposat un canvi molt important en la nostra vida. Ens hem obligat a nosaltres mateixos a estar més tranquils, tenir més paciència, no enfadar-nos, parlar més amb ells, etc Amb l'excusa de no estressar l'Eliot, ens hem agafat la vida amb més calma, i això és nota. És com si haguéssim passat una setmana fent meditació, jejeje
I tots aquests canvis (tots positius, eh!) d'una manera o altra s'acaben fent notar. I ves per on, ens ha sortit la inspiració i hem decidit renovar la imatge del blog (un simple canvi de plantilla, ja veus). l'Eliot ens ha despertat la vena artística, jajajaja.
Esperem que us agradi la nova imatge.

Els tofus

Gràcies per ajudar ;)

2008-07-03T08:59:00.003+02:00

Ja s'han recollit més de 10.000 signatures per denunciar la tortura que va patir Regina, una mastina de la protectora de Carcaixent que va ser violada i torturada fins a la seva mort. Aquestes signatures seran entregades a les diferents administracions per reclamar un enduriment de la llei en aquests delictes, i reclamar justícia per a ella. Moltes gràcies a tots els que vau signar en favor seu, esperem que les autoritats responguin com cal.

Si voleu continuar lluitant per aquesta causa, us presento el cas d'en Jack, un pastor alemany que va morir a mans d'uns innombrables, que el van apallissar per diversió. Us he deixat l'enllaç a Como ayudarles? Penseu que els enllaços porten a la pàgina de recollida de signatures, que evita posar imatges desagradables o que puguin ferir la sensibilitat (les poques fotos que hi surten són molt petites i no mostren detalls, tot i que no cal veure'ls perquè se't trenqui el cor).

Tan de bo algun dia la llei penalitzi el maltractament animal com hauria de ser, com el maltractament a un ésser viu, que sent i pateix, com sentim i patim els humans.

Una protectora de nom GAIA, jeje

2008-06-30T16:00:00.004+02:00

Avui hem visitat el blog de la nostra amiga Montse i els seus arreplegats i hem llegit una entrada que ens ha fet molta gràcia. En Nervi ens explica que hi ha una nova protectora situada a Vidreres, on acullen animals domèstics (gossos, gats) però també animals de granja i animals exòtics. Alguns es poden apadrinar, altres són en adopció, però tots ells tenen per fi un lloc on se'ls cuida i estima mentre troben una nova llar, després d'haver estat rebutjats pels seus anteriors "amos". Aquesta protectora es diu Gaia, com la nostra nena, i només pel nom ja val la pena fer-hi una visiteta ;)
Hi trobareu gallines, iguanes, micos, per descomptat gats i gossos, conills, hamsters, i fins i tot una vaca!

Esther i Oskar

L'ELIOT JA ÉS A CASA!!!!!!!!!!!!!!

2008-06-29T20:12:00.004+02:00

Encara no ens ho acabem de creure, però l'Eliot ja és a casa!!!
Ahir vam anar al Bu Bup i després de que en Xavi li fes un bon bany, i li netegés les orelles, ja estava a punt per venir a casa! Va estar una estona jugant amb la Gaïa, en Kaiser i en Fito, i el van dur cap al cotxe. La Gaïa anava al maleter treient el cap entre les barres, l'Oskar conduïa, i l'Eliot i jo anàvem al seient de darrera. El viatge va anar prou bé, i només es va espantar al arribar a Girona i sentir tants sorolls de cotxes. El vam haver de baixar en braços del cotxe, però després va caminar tota l'estona al nostre costat fins arribar a casa.
Al principi va fer una volta per olorar-ho tot, i es va refugiar al lavabo. Però després ja va pujar al sofà, i ara ja no hi ha qui el mogui del seu lloc, jejeje
Des del primer moment ha fet pipi al carrer, i ha dormit als peus del nostre llit en un coixi, però encara no hem aconseguit que mengi res, i fins al vespre no va beure aigua! De fet avui encara no ha begut, espero que al vespre ho faci.

Estem moooolt contents de tenir-lo a casa amb nosaltres, la Gaïa té un xic de gelos, però procurem tractar-los per igual, i ella li fa molts petons a l'Eliot, i el protegeix quan se li acosta algun gos ;)

Aqui us deixo unes fotos perquè veieu com es va adaptant a la seva nova casa:

Se'l veu prou relaxat, no trobeu? Esperem guanyar-nos la seva confiança poc a poc.

Com podeu veure són els amos del sofà! l'Oskar i jo ja no hi quebem :(

Una ensumadeta carinyosa de la Gaïa a l'Eliot, això promet!

Encara en queda molt camí per fer, però pensem dedicar-hi tota la nostra energia!!!

Esther, Oskar, Gaïa i Eliot

En Bruc va creixent

2008-06-27T16:18:00.011+02:00

En Bruc aviat farà 4 mesos, i està molt gran i molt espavilat. Juguen molt amb la Gaïa i amb altres gossets que trobem pel parc, un d'ells és l'Aisha, la gosseta d'un company de feina de la Paula. La Gaïa fa de mare adoptiva d'en Bruc, i quan veu que se li acosta algun gos i en Bruc s'espanta, es posa davant seu i no deixa que cap gos s'hi acosti. A vegades l'hem de renyar i tot perquè es posa xula!

A en Bruc el que més li agrada és refregar-se per l'herba, perseguir-se amb la Gaïa i l'Aisha, i mossegar pals, jejeje. A casa ja n'ha fet alguna de les seves, i si no pregunteu-li a les bambes "noves" de la Paula, que només se l'has posat 1 vegada. Aquí us deixo unes fotos perquè veieu que gran que està! No es veuen gaire bé, però prometem penjar -ne més ben aviat!

De vacances!

2008-06-20T12:40:00.016+02:00

Ara que ve l'estiu i comencen les vacances, els que tenim animalons ens plantegem una dilema. Què fem amb els nostres nens?
La primera opció sempre és dur-los amb nosaltres, perquè no podem imaginar unes vacances sense ells, perquè no volem deixar-los aquí, i perquè ells també necessiten vacances! Però a vegades les situacions ens "obliguen" a deixar-los al càrrec d'una persona de confiança, que sabem que els tractarà com si fossin seus, o deixar-los en una residència canina també de confiança. Però en aquests casos ho fem a contracor, perquè ens veiem obligats a separar-nos d'ells.

Entenc que per certs viatges, per exemple vols de moltes hores, països sense garanties sanitàries, viatges amb visites guiades tots els dies, etc, dur-los és potser per a ells més perjudicial que el fet de deixar-los aquí, perquè aquestes situacions els estressen moltíssim, ja que no entenen el motiu de tant de canvi. Nosaltres podem suportar un jet-lag o 14 hores de vol perquè és una decisió pròpia i perquè ens compensa pel fet de visitar algun indret que ens fa molta il·lusió, però ells no decideixen viatjar ni els recompensa veure llocs històrics.

Però exceptuant aquestes situacions, tots voldríem endur-nos els "nens" i ens trobem que molts allotjaments no accepten animals o no ofereixen solucions adequades a les seves necessitats:

-"Accepteu animals?"
- "Si, és clar, amb un recàrrec de €€€"
- "Ah, molt bé, cap problema"
- "Només un recordatori: l'animal no pot quedar-se sol a l'habitació, ni pot estar en cap de les zones comunes, ni estar al jardí"
La meva pregunta llavors és: com esperes que passi unes vacances amb el meu gos, si no pot estar-se a cap dels llocs on jo estaré? O em reclueixo amb ell tot el dia a l'habitació, o ni pensar d'anar a la piscina de l'hotel, o estar a la sala de jocs, o de fer res amb ell a l'hotel, per tant, tot el dia al carrer. Perquè pago hotel? millor un hostal, que per gaudir només del llit ja en faig prou, no?

Entenc que hi ha gent a qui no li agraden els animals, i que no tenen perquè conviure-hi quan se'n van de vacances a un hotel, però oi que hem après a conviure fumadors i no fumadors? Oi que hi ha gent que viatja amb nens i aquests no afecten als qui viatgen sense nens? Per quan una solució pels que volem viatjar amb els nostres animalons?

Per què tothom et mira amb cara rara quan dius que aniràs a tal lloc i al demanar-te què faràs amb el gos, els respons que te'l enduràs?

Els amants dels animals volem una solució JA!! No vull que el meu gos o gat sigui acceptat, vull que sigui BENVINGUT!

La nostra amiga Fiona presenta al seu blog una inciativa meravellosa del club de Kat, se admiten humanos, que no només proposa un allotjament de vacances on els animals són benvinguts (per mi, molt diferent de ser acceptats) sino que els seus beneficis es destinen a l'ajuda d'animals abandonats.
He buscat per la xarxa altres allotjaments d'aquest tipus i no els he trobat. De moment, ens haurem de conformar amb alguns buscadors que he trobat per internet:
Top rural, allotjaments rurals on pots triar la opció de s'admenten animals
Todoperro i viajarconperro, per trobar allotjaments on acceptin gossos (i espero que també gats)
Aceptanperros, buscador d'hotels amb animals, i
Hotdog (vaia nom!), un buscador a nivell internacional

No sé si us serviran de gaire, però jo vaig perdre una bona estona buscant. Que consti que no tinc comissió, eh!
Tan de debó algun dia viatjar amb animals sigui "normal" i ben acceptat per tothom, però per això també calen molts amos responsables i que eduquin els seus gossos, i en vista del nombre d'abandonaments que hi ha cada any, encara ens queda molt camí per fer.

Esther

P.D: Si coneixeu altres webs, allotjaments on hagueu estat, etc serà informació molt benvinguda que afegirem a aquesta entrada perquè tothom en pugui disposar!

P.D.2: Hi ha algun inversor que vulgui muntar un hotel per a mascotes on s'admetin humans?
Jo m'hi apunto!

Preciosa border ADOPTADA!!!!!!!!

2008-06-13T22:33:00.006+02:00

La Luna ja ha estat adoptada per una bona família que la durà a córrer pel camp. Segur que serà molt feliç a la seva nova llar! Gràcies Mar per aconseguir-ho!

Luna ya ha sido adoptada por una buena familia que la llevará a correr por el campo. Seguro que será muy feliz en su nuevo hogar! Gracias Mar por conseguirlo!

Avui la Mar, la mama adoptiva d'en Bruc abans d'arribar a Girona, m'ha enviat unes fotos d'una preciosa mestissa de border collie de només 6 mesos, amb uns ulls blaus captivadors. Es troba en adopció, i la Mar li està pagant una "guarderia" que l'ha salvat de ser sacrificada. Si sabeu d'algu que estigui interessat, no dubteu a fer-li arribar aquest missatge. Porta xip i està vacunada. Moltes gràcies.

Hoy Mar, la mamá adoptiva de Bruc antes de que llegara a Girona, me ha mandado unas fotos de una preciosa mestiza de border collie de sólo 6 meses, con unos ojos azules cautivadores. Está en adopción, y Mar le está pagando una "guardería" que la ha salvado de ser sacrificada. Si sabeis de alguien que pueda estar interesado, no dudeis en hacerle llegar este mensaje. Lleva chip i está vacunada. Muchas gracias.

Superem noves pors

2008-06-10T21:58:00.011+02:00

Aquests dies les classes d'agility estan anant molt bé. La Gaïa fa molt bé els obstacles i presta bastant atenció (tindrà alguna cosa a veure el fet de canviar els premis de frankfurt pels de formatge?). Bé, menys quan rebem la visita de la Pauli amb en Bruc, que llavors no fa ni cas, només vol sortir de la pista per anar a jugar amb la tieta i el cosinet ;)

Doncs aquests dies hem fet classe amb la Mar, una campiona d'agility amb la Shyla, i gran ensinistradora de gossos (com tots els profes del club, eh!). Però ella té una paciència i una dolçor que han ajudat a que la Gaïa perdi totalment la por del balancí, i el faci sense problemes. Estem tots moolt contents de que ja no li tingui por, gràcies a la Mar, i també a la paciència d'en Javi el primer dia que vam probar el balancí, que no es va donar per vençut fins aconseguir que el fes sencer.

Ara que ja no li fa por i li agrada i tot, haurem de practicar el "toca" a les zones de contacte, tant al balancí com en altres obstacles, per anar-ho perfeccionant. Potser no guanyarà mai cap títol, però per nosaltres és una campiona!!!!

Esther

Feu-ho saber!!

2008-06-04T21:37:00.004+02:00

Avui m'ha arribat un cartell del Bu Bup parc per fer-ne divulgació i aquí us l'adjunto:

No es llegeix gaire bé, però ensenya fotos d'alguns dels gossos que tenen per adoptar, i proposa maneres d'ajudar: adoptant, essent voluntari del refugi, fent-vos socis o apadrinant. També especifica que tots els animals estan vacunats, desparasitats, amb microxip i esterilitzats, i que estan a la vostra disposició per ajudar-vos a escollir i per qualsevol dubte.

En aquests últims 15 dies han arribat 9 gossos, 5 de cacera i la resta abandonats (un d'ells va ser "llançat" per sobre la porta del refugi). Ja ve l'estiu i comencen, com cada any, els abandonaments. Al refugi estan saturats i necessiten adoptants, o com a mínim padrins, perquè no donen abast. Si voleu veure'ls tots, entreu a l'enllaç dels amics del Bu Bup. Els 9 últims són la majoria cadells, i es diuen: Arwen, Erna, Elfo, Dumbo, Fada, Boss, Brus, Chuska i Hippy. Si no podeu ajudar-los, podeu difondre aquest cartell al màxim de gent, no us costarà res ;) i també els estareu ajudant.

Moltes gràcies a tothom per ajudar als que no han tingut la sort, com jo, de trobar una família que els estimi i els cuidi.

Gaïa

La rebelión animal

2008-06-02T00:01:00.003+02:00

Bueno, aquí me habeis criticado todos, ahora me toca a mi expresarme. Que sepais que yo el pienso me lo como cuando y como quiero. En realidad no me gusta, ni con paté, ni con tomate, ni con atun. A mi lo que me gusta son los pepinillos, la pizza, el arroz chino, y los higos. Ah! y por supuesto el helado! Así que me da igual lo que me pongais, que comeré lo que me dé la gana, y por los kilos de más ya os preocupareis vosotros!
Saludos a todos los compañeros animales, y que viva la revolución!!!!

GAÏA, y transcribe Oskar bajo amenaza de perder su sitio en la cama (porque en del sofá ya hace tiempo que lo he perdido )

P.D: Invito a todos mis compatriotas a rebelarse en sus blogs! Guau, guau!!!

L'arribada d'en Bruc

2008-06-01T22:56:00.014+02:00

Aquests dies en Bruc ha estat el centre d'atenció de tots els tofus. La Mona i ell s'entenen molt bé, i quan es queden sols a casa sempre estan junts. La Gaïa li fa de mama, protegint-lo de qualsevol gos que se li acosta, i alhora de germana gran, jugant amb ell i suportant les seves "mossegadetes". Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí en teniu 3.

La Mona és més difícil de fotografiar, però aviat penjarem una foto d'ells dos.
En Bruc és un bitxo que només vol jugar, però les llargues passejades de la mama Paula fan que acabi ben esgotat.
Esperem que continui creixent ben fort i sa!
Oi que és guapo?

Esther

Un nou membre a la família!

2008-05-29T15:14:00.004+02:00

Us volem presentar el nou membre de la família: en Bruc (abans Lar i també Cosmo, jeje), un cadellet de 3 mesos, moooolt maco i molt llest. La seva mama és la Paula, i serà el germanet de la Mona, doncs viuran junts.

És molt carinyós i de moment es porta molt bé. Va arribar ahir des de Saragossa, de la protectora ZARPA, gràcies a la seva voluntària, la Mar, també membre del club d'agility girona! Ara ja només falta l'Eliot per tenir la família al complet, esperem que al juliol el poguem tenir amb nosaltres.

Diada especial al Bu Bup Parc

2008-05-27T13:33:00.010+02:00

Diumenge vam estar al Bu Bup, i va ser un dia molt especial. Es feia un dinar per recollir fons pels animalons, i la veritat és que amb l'excusa ens vam posar les botes! Pica-pica, fideuà, amanida, i pastissets! I els gossos també es van posar les botes, perquè molta gent els hi va portar "xuxes".

Tot i la pluja, vam poder dinar a dins i al porxo, amb un tendal "improvisat"que va resistir molt bé. Però va faltar molta gent, que davant la pluja, van anul·lar el dinar, ja que alguns venien de lluny. Però vam fer nous padrins, i esperem que en podem fer més ;)

Aprofito per convidar-vos a visitar la seva web, que trobareu als enllaços d'amics, veure els animals i, no diré adoptar, perquè aquesta és una decisió molt important que cadascú ha de prendre per si mateix, però si apadrinar algun dels nostres amics, o fer-vos en socis (penseu que té desgravació fiscal, i per les empreses encara més, jejeje). Seria molt feliç de rebre algun comentari vostre dient-me que heu apadrinat a algun noiet o noieta del refugi, per desgràcia en teniu més de 50 per triar.

No us vull convencer de res, simplement entreu a la web i decidiu. Ho deixo a les vostres mans.
Ah! Per cert, no tinc fotos del dinar, però la Montse sí! Entreu a la web de la Montse i els seus arreplegats i en podreu veure algunes! Veureu quina seguretat tenen amb els animalons en Pau i en Marc, són uns cracs!

Esther

Creieu que això és normal?

2008-05-25T21:39:00.003+02:00

Que la Gaïa és una mimada ja ho sabem.
Que és la reina del sofà, també ho sabem.
Que tothom se l'estima molt, també ho sabem.
Però creieu que això és normal?

Tots jugant a la play i ella a la falda de tothom dormint!
Si es que és una nena consentida ;)

Un visitant inesperat (però molt afortunat)

2008-05-22T19:57:00.004+02:00

Aquest migdia he dinat a casa, cosa que normalment no puc fer perquè treballo a Banyoles i només tinc 1 hora per dinar, però avui ha sigut diferent. Doncs bé, després de l'alegria de la Gaïa de veurem arribar abans d'hora, mentre em posava el xandall per anar les dues a passejar un ratet, he començat a sentir uns miols que venien de fora, però que se sentien molt a prop. I de nou la casualitat ha volgut que entrés al despatx, i he vist un figura a través de la cortina. He retirat la cortina i darrera el vidre hi havia un gatet negre, que quan m'ha vist encara ha miolar més. El pobre només volia moxaines, i gratava el vidre demanant per entrar. L'he agafat (la Gaïa no parava de remenar la cua pensant que era una joguina nova!) i l'he entrat a casa.

Afortunadament era dels veïns del pis de dalt, que no saben com, però se'ls ha escapat. Per sort, ha quedat a la meva finestra i no ha caigut a baix, i per sort també he anat a dinar a casa i l'he vist. Estava ben xop el pobre! segur que portava tot el matí allà. Es notava que era de casa, perquè no ha tingut por en cap moment, ni ha bufat a la Gaïa ni res, només volia entrar i que li fes manyagues. Un visitant inesperat que, tot i la caiguda, ha tingut molta sort. Esperem que no li torni a passar!

Esther

Hem passat pel "tubo" !!

2008-05-22T19:44:00.008+02:00

Ja fa 2 mesos que fem les classes d’agility (el cole para los amigos, jeje), i la veritat és que la Gaïa s’ho passa d’allò més bé. Jo no tant, perquè no paro de bufar darrera de la Gaïa, és molt ràpida i vol anar marcant el camí, i encara a sobre em va mirant com dient: “ va nena, que et pesa el cul!”

Però hi havia un obstacle que se li resistia, el tubo. Els primers dies ho feia sense cap problema, i de cop, un dia, va deixar de fer-ho, i no havia tornat a fer-lo si no era veient-me a mi o a l'Oskar des de l’altra punta. Fin i tot un dia els van “castigar” després de classe a ella i a l’Oskar, a repassar aquesta lliçó, perquè es veu que és molt important i surt a l’examen final....
Doncs sembla que el repàs li va anar bé, perquè ahir el va fer sense problemes! La primera vegada s’ho va pensar una mica, però les següents s’hi ficava abans d’hora i tot, jejeje. Estem molt contents de que s’esforci per superar les seves pors. Sempre ha sigut molt espantadissa amb tot (les primeres vegades que pujava al cotxe s’amagava sota el seient de tanta por que tenia, i ara només vol treure el nas per la finestra) i el tubo és un repte més que la Gaïa ha superat amb èxit! La propera lliçó complicada sembla que serà el balancí, però de ben segur que al final l’acabarà fent, com ha passat amb el tubo. Gaïa, confiem en tu, segueix esforçant-te i segur que aprovaràs a final de curs (i sino sempre ens quedaran les recuperacions de setembre, que no passa res ...)

Gaïa se ha vuelto pija

2008-05-20T23:39:00.006+02:00

Gaïa normalmente come pienso, pero con el tiempo se nos ha vuelto pija, la comida humana huele y sabe mejor, jejeje. Al principio comía bien su pienso, pero después "se cansó" de él. Así que ahora se lo mezclamos con un pokito de atun, o de paté (del baratillo, eh!) para que se lo coma mejor. Pues ahora la xika se ha vuelto pija, y dice que sólo con atún no, que o le hechas también salsa de tomate o alguna otra cosa, o que te lo comas tú el pienso ;)

Solución, ponerle pienso con atún, y si no lo kiere, mañana ya lo querrá. Pero con la tontería lleva dos días que apenas come. Eso sí, cuando hay comida "humana" de por medio, está a ver si cae algo. Yo creo que de mañana no pasa, a ver si al final va a pedir filete o que sé yo, la muy pija!

Oskar

Primer contacte Gaïa i Eliot

2008-05-18T22:51:00.021+02:00

Ahir vam anar de visita al refugi de la Bisbal, el Bu Bup Parc,
a veure els nostres amics la Belén i en Xavi, i tots els gossos que viuen allà, a l'espera de que una família els adopti. Ahir era un dia molt especial, perquè es van coneixer per primera vegada l'Eliot i la Gaïa.

I la cosa va sortir força bé. La Gaïa és un nervi, però no va agobiar l'Eliot, va saber donar-li el seu espai, i l'Eliot va anar agafant confiança. Primer vam anar a passejar tots 4 , i l'Eliot caminava amb la cua més aixecada que la última vegada, i anava al mig de nosaltres, tot i que si veia algun moviment estrany s'estirava a terra i ens deixava passar. Vam fer una paradeta al prat per fer 4 fotos, i s'hi va posar guapo i tot, i es va deixar fer alguna petita manyaga:

Després vam estar al pati del refugi amb els 2 animalons, i tot i que havia altres voluntaris i gossos per allà, l'Eliot estava força tranquil, i es va anar apropant a nosaltres a poc a poc. Estem molt contents de que s'entenguin bé, i de la que la Gaïa pugui ajudar a l'Eliot a confiar amb nosaltres.

També hem de donar les gràcies a la fantàstica feina que fan la Belén i el Xavi amb l'Eliot, portant-lo a la casa en certs moments perquè s'acostumi als sorolls de casa, i el poguem adoptar abans.

També la Paula va poder estar amb la seva preferida, la Dina, de la qual ella mateixa us en explicarà la història, però serà un altre dia....

Inauguració del blog

2008-05-13T18:09:00.017+02:00

Per fi inaugurem aquest blog, dedicat als nostres animalons de 4 potes, i als humans que els acompanyen:

La Mona, la més veterana, ja fa gairebé un any que és amb nosaltres, i és molt juganera i mimosa. Les seves moneries ens tenen enamorats, d'aquí el seu nom. La pobreta va ser separada molt aviat de la mare, i s'ha quedat petiteta: diuen que al pot petit hi ha la bona confitura ;)

La Gaïa, la més esbojarrada. Té uns 10 mesos, i la regalaven un diumenge al mercat de Tordera. És un nervi, d'aquí que decidíssim apuntar-la a agility, perquè s'ho passi bé i cremi energia. És molt carinyosa i petonera amb tothom.

L'Eliot, encara no viu amb nosaltres, però ja és de la família. Té uns 3 anys, i al principi no va tenir una vida gaire feliç, fins que va arribar al Bu Bup Parc, on va saber per primera vegada el que era una carícia. Encara està massa espantat i no confia en nosaltres, però quan estigui preparat podrem adoptar-lo i donar-li tot l'amor que necessita.

I sobre nosaltres... som la Suka (la mama de la Mona), en Toni (el papa de la Mona), la Pauli (tieta de la Mona i de la Gaïa, i futura mama de la Dina), l'Oskar (el papa de la Gaïa) i l'Esther (la mama de la Gaïa), i tots plegats fem la família dels tofus. Aviat penjarem fotos perquè sapigueu més de nosaltres.

Aquest blog està fet amb tot el carinyo que sentim per els nostres animals, espero que us agradin les nostres aventures del dia a dia!

Esther