De moment els veterinaris no han volgut operar-la, perquè és molt petitona i els seus ossos encara són fràgils, així que l'han embenat per immovilitzar-la. Ara toca tenir paciència, ja que és difícil mantenir quieta una cadelleta de 3 mesos i mig.
Per sort, tenim un gran exemple de paciència a casa (i no, no em refereixo al meu pare, tot i que també en té mooolta, de paciència). Així que ja veieu com passa les hores aquesta petitona, i qui és l'encarregat d'agauntar-la tota la tarda com si res...
Quan podem, sobretot els caps de setmana, fem que estigui amb la Gaïa i l'Eliot, ja que no pot sortir al carrer, i intentem que vagi mantenint el contacte amb persones i gossos, per procurar-li una bona sociabilització.
Us anirem informant del seu estat.
0 ladridos:
Publicar un comentario en la entrada